Els independentistes ho sabem perfectament: la capçalera del Grup Godó és una eina dedicada a intentar acabar amb l’independentisme i ho demostren dia a dia.
És la seva manera de marcar paquet i de demostrar que encara són un poder fàctic, si bé a cada dia que passa amb menys influència, però la inèrcia d’aquesta tàctica encara fa efecte a molts responsables de comunicació dels partits polítics i altres estaments i això fa que actuïn amb exquisidesa i guants blancs amb l’empresa comunicativa degana de Catalunya.
Però la realitat fa que, per més que els governs catalans els tractin bé, al final La Vanguardia i el grup comunicatiu Godó, sempre surten en defensa d’Espanya.
Ells mateixos ens en proporcionen una evident prova amb els seus semàfors que transiten del verd al vermell segons es combrega o no amb la línia editorial del rotatiu. Els independentistes ho pateixen amb especial cruesa i reben semàfors vermells, els mateixos que reben lladres, corruptes o gent que el diari pontifica com de baixa estopa. Molt difícilment hi trobarem al llistat dels receptors de semàfors vermells cap representant del govern espanyol o cap dels grans corruptes de l’estat, com la monarquia espanyola.
I en plena crisi de la Covid-19, molt menys! Una crisi aquesta que ha mostrat com de malament ho està portant el govern anomenat progressista, del PSOE i Podemos. Malgrat que ho diguin múltiples i variats organismes internacionals, mai no s’enduran cap semàfor vermell de La Vanguardia.
Avui mateix li ha tocat aquest honor, vermell com la rosa del dia, a l’home que va sacsejar la Cambra de Comerç fa uns mesos. Joan Canadell i el seu equip estan posant llum a la fosca actuació dels darrers anys d’aquest organisme que, en un desesperat intent, recordem que fins i tot van intentar una tupinada electoral per evitar que guanyés la candidatura Canadell, però ni així ho van aconseguir. Recordem que ja va obtenir un semàfor vermell per defensar els CDR.
I per què en Joan Canadell s’ha endut aquest granat guardó? Doncs per dir les coses clares, les coses que La Vanguardia sempre amaga: l’espoli fiscal, la mala gestió dels governs espanyols que tant car ens costa als catalans i això, senyores i senyors, per a La Vanguardia té premi: un semàfor vermell, dels més injustos que ha atorgat el diari.
Això si, per dissimular, n’hi posen un també a l’exalcalde de Badalona, un pobre home com l’Àlex Pastor, no fos cas que si li posessin a Miquel Iceta, com a responsable de permetre que Pastor fos l’alcalde, el PSC s’emprenyés.
Parlar clar, en un país on els provincians encara tenen massa poder, té riscos i la victòria electoral de Joan Canadell a la Cambra de Comerç ha estat el pas endavant més ferm després de la fallida dels fets d’octubre. Sort en tenim de gent com Joan Canadell i el seu equip.
Per cert, la ressenya explicativa del perquè al semàfor vermell a Canadell diu que la condemna a les seves declaracions “ha estat unànime”. Mentida, que som molts els que no condemnem la veritat. Condemnen la veritat els polítics que no volen de cap de les maneres la independència de Catalunya, ajudats pels que sempre acaben fent el joc a Espanya.
Resumint, la “justícia” que suposadament imparteix des del seu altiu tron La Vanguàrdia és de la mateixa qualitat que l’espanyola, aquella justícia que va dient que “tots som iguals”, però que segueix tenint tancats els presos polítics mentre l’abans anomenat Àlex Pastor o també en Rodrigo Rato són a casa seva.
