Aprofitant la forta desmobilització independentista buscada per alguns, a poc a poc ens van marcant gols per l’esquadra, estem patint com mai i en bona part pels greus errors de l’independentisme. Mentre l’independentisme continua molt desmobilitzat, ells aprofiten per anar #EspanyolitzantCatalunya.
D’entrada, una crònica a un dels diaris que promociona l’extrema dreta com és La Razón, (propietat de la família Lara del Grup Planera, que va fer fortuna saquejant Catalunya per obra i gràcia del dictador Franco), sobre com són de simpàtics els catalans de Sant Sadurní d’Anoia, que malgrat ser bons independentistes celebren com mai les victòries de la Selecció Espanyola d’Hoquei.
Després ens va venir el mundial de futbol femení, on una selecció espanyola formada majoritàriament per jugadores catalanes era promocionada a casa nostra per gran part de la premsa catalana i sobretot per TV3, en una mostra de la poca estima i sensibilitat cap a les seleccions catalanes, amb una Plataforma Pro Seleccions Catalanes en liquidació. Cap referència a la demanada majoritària de la societat catalana per tenir seleccions catalanes reconegudes internacionalment. Cap referència a la prohibició dictatorial del govern espanyol més progressista de la història de prohibir-les o obligar les jugadores catalanes a produir glòries a Espanya. Cap defensa del dret de les dones futbolistes a participar amb la selecció catalana, una manera d’Espanyolitzar Catalunya.
I en uns dies la “Vuelta a Espanya” de ciclisme ens omplirà els carrers del nostre país per continuar Espanyolitzant Catalunya. No tindrem la capacitat dels bascos d’omplir d’ikurriñes i pintades a favor de la independència les carreteres de la cursa.
O la portada del diari ARA dedicada a la gran victòria del nacionalisme esportiu espanyol que per tal de guanyar segresta i obliga les jugadores catalanes a jugar amb Espanya sota amenaça, mostra de masclisme polític silenciat.
O reaccionem o espanyolitzats, i vigilem amb la negociació de la investidura, els espanyols són uns grans mentiders. De moment sembla que diguin ‘Sí’ a tot, però la realitat és una altra de ben diferent. Sánchez ho sap i ha muntat aquest circ per tal d’evitar que aparegui com l’impulsor de noves eleccions, però queda clar que el president espanyol de cap de les maneres vol governar quatre anys Espanya amb la dependència de Junts o d’ERC.
Sánchez vol eleccions i ho treballa per tal de visualitzar que ells no en tenen la culpa, un engany amb tota regla. El partit polític que prepari un ‘No’ rotund a Sánchez tindrà bona part de la feina feta. De moment, les rebaixes per la llengua ja han començat al Congreso i començaran a Europa.