“Modalitat de comportament sexual caracteritzada pel fet que l’excitació eròtica i sexual, que sovint arriba a l’orgasme, és provocada pel sofriment físic”.
No existeix en el món de les democràcies avançades cap país com Catalunya que lideri l’art d’excitar-se mitjançant el dolor o el patiment més extrem. Cap comunitat nacional que aspira a la independència aguanta tants anys de repressió i mort coms els catalans, durant la dictadura i durant l’anomenada democràcia de baixa intensitat fins els nostres dies. Si li afegim el robatori de tots aquests any i com acatem tanta infàmia el grau de masoquisme dels nostres líder arriba a cotes màximes d’ineficàcia.
I mira que si existeixen negociadors al món, aquest som els catalans, però s’ha demostrat que no sabem negociar. Li podem dir que som massa bones persones i sempre acabem entabanats: època del peix al cove de Jordi Pujol, època del segon tripartit amb el PSC, ERC i IC i, com a resultat, un estatut retallat i un model de finançament que era més dolent que l’engany perpetrat per la banca als seus clients.
L’únic moment que els catalans hem deixat el “masoquisme extrem” ha estat per l’1-O, quan vam demostrar que únicament amb la força democràtica de tot un poble vam tenir contra les cordes la quarta economia de la Unió Europea i un cop més els hi va mancar “mala llet” als nostres líders, un cop més ens vam creure la paraula dels polítics espanyols i els cretins de catalans que hi van ajudar.
I quasi sis anys després els mateixos polítics espanyols ens volen tornar a enganyar amb falses promeses i sobretot amb els mateixos cretins catalans que van enganyar a la classe política. Espero que aquest cop el President Puigdemont i la bona gent independentista que encara queda no caiguin en l’engany, anem a eleccions i gaudim de la democràcia i retornem a la unilateralitat de la que alguns no vam marxar mai.
