El projecte es comença a gestar a l’època del Conseller Rull, avui injustament a la presó, i presentat com a proposició de llei de diferents grups parlamentaris. La necessitat d’una Agència de la Natura és evident, però el que és més evident encara és que aquesta sigui feta amb l’acord de la gent del territori, sobretot d’aquells que el treballen i el preserven cada dia.
Els Grups Parlamentaris, i els diputats encarregats d’elaborar l’aprovació d’aquest projecte, no van fer prou bé la feina: no van explicar-ho a la gent del territori i la prova la tenim en la revolta que ha suscitat. La resposta, que el projecte ha obtingut, és que s’ha rebut, tal com està ara mateix, com una burocratització del món rural, com una proposta feta des de la ciutat i no des del territori.
Per això sorprèn el silenci del Departament del ram davant d’un projecte que li retira competències i que li provocarà molts problemes en la gestió del dia a dia. I aquest silenci també s’ha traslladat a altres institucions i organitzacions, com a la Diputació de Lleida on els dos grups amb més representació com són ERC i JuntsxCat (els seus partits dirigeixen les dues conselleries afectades) que al ple d’ahir van practicar el menfotisme davant d’una moció del PSC i Unitat d’Aran demanant l’aturada del projecte.
Va sorprendre que els dos grans partits del territori i que diuen defensar el món rural callessin davant un debat tan important per a les comarques lleidatanes i s’acabés aprovant la moció amb la seva indignant manca d’implicació. L’ecologisme i la salvaguarda del medi ambient no es fan amb paraules i, si es manté com ara mateix està prevista, l’Agència de la Natura neix morta, sense pressupost clar i amb un model de governança de dalt a baix.
La Consellera Teresa Jordà i el seu Departament, que sabem ho està passant malament davant les formes com s’ha tramitat el projecte, no pot quedar callada i ha de dir el que realment pensa. Per fer una veritable Agencia de la Natura del país, cal encarar una reflexió profunda i un veritable debat entre les persones que ens cuiden dia a dia el nostre territori i, si per això se’n retarda l’aprovació de la llei, és molt millor que no deixar que l’Agència de la Natura s’aprovi morta i que generi un conflicte en el territori.
L’ecologisme de paraules boniques i les imposicions són incompatibles amb la feina dels que cada dia, amb la seva suor i esforç, mantenen els paisatges i ecosistemes que, en temps de crisi com l’actual pandèmia, tots trobem a faltar. El país necessita que la consellera Teresa Jordà faci la seva feina de conciliació i exigeixi un nou debat per millorar la llei de l’Agència de la Natura i que esdevingui una llei de país.
