El substitut de Màrius Carol com a director de La Vanguardia, en Jordi Juan, supera el seu antecessor i demostra que el canvi va ser una bona decisió de la família Godó. Els seus escrits són dignes d’un gran diari al servei d’Espanya.
A l’opinió signada avui 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, encara parla de “fugida” d’alguns líders del procés. Fa una crida a l’unionisme que vagi a votar per evitar una victòria esclatant dels independentistes. Queda clar que té pànic que l’independentisme superi el 50% vots, ja que sap que, en qualsevol democràcia, això és suficient per prendre decisions, com es va fer al Canadà, i al Regne Unit, tant amb el referèndum del Brexit com amb el referèndum escocès.
Però, no satisfet només això i per evitar el que ell considera una fugida endavant, proposa un acord d’ERC, a,qui veu guanyadora, amb el PDeCAT que, segons ell, veu emergir amb força malgrat que resulta que no apareix per enlloc en les seves fantàstiques enquestes.
La capçalera del Grup Godó, el principal grup comunicatiu català, gosa afirmar que, si se supera el 50% dels vots, no toca imposar la República Catalana. Com diu el llibre “Tornarem a vèncer”, de Marta Rovira i Oriol Junqueras, tenim un problema amb els dos grans grups de comunicació del país que van en contra del procés independentista. Ho claven.
La pregunta és com ho farem per evitar-ho? El que tinc clar és que adjudicant-los més de 6M d’euros de publicitat institucional del Govern, aquests darrers anys, el problema no només no es resol sinó que s’agreuja.
