El proper 25 de març el “Congreso de los Diputados” validarà a través de votació telemàtica diversos temes no gens menors com l’ampliació de l’estat d’alerta i, entre altres, l’anomenat “cupo basc”. A l’hemicicle només hi seran presents els representants dels diferents grups parlamentaris i una part de la mesa.
Semblantment, la setmana vinent el Parlament de Catalunya convoca una sessió en què el MHP Torra hi compareixerà també telemàticament, ja que està confinat a la Casa dels Canonges, per informar de la situació del Coronavirus a Catalunya. Ara mateix, sembla que la mesa del Parlament, amb gran disgust de JxCat, ha decidit convertir el que seria una sessió de ple en una comissió, un plantejament que empetiteix la sessió. No creiem que la decisió es basi en el fet que el president no hi sigui presencialment, que faria riure! Veurem si la reconsideració que JxCat ha formulat perquè la sessió sigui un ple efectiu s’aconsegueix.
I per completar el ventall d’actes transcendents fets telemàticament, avui s’ha nomenat el republicà Bernat Soler com a nou conseller d’exteriors, en substitució d’Alfred Bosch. Serà el primer conseller de la història anomenat telemàticament. Tots aquests actes polítics i jurídics semblava que eren impossibles fa ben poc i que podien ser matèria de recusació o invalidesa. Doncs la pandèmia del coronavirus els ha legalitzat i possiblement ja mai més ningú no en dubti de la fermesa, que serà igual d’efectiva que els tradicionals actes presencials o posats sobre un paper. Ja fa anys que particulars i empreses ho van implantant i s’augura que canviaran molts els hàbits comercials estalviant-se viatges de negocis per prioritzar les reunions telemàtiques. Doncs això passarà a la política i ja s’estan fent consells de ministres, reunions de governs, trobades de presidents autonòmics, cadascú des de casa seva. No només és possible la democràcia telemàtica, sinó que serà evident en els mesos i anys que venen.
La pandèmia del coronavirus acabarà donant la raó als que demanaven l’elecció telemàtica del president Puigdemont, que va estar vetada per les instàncies judicials i polítiques espanyoles com a un fet absurd, inconcebible i nul d’efectivitat. Ara es veu com n’eren d’absurdes unes excuses que solament volien entorpir i evitar implantar la democràcia sortida legítimament de les urnes.
La pandèmia de coronavirus demostra que és possible una elecció democràtica del president o presidenta de Catalunya telemàticament, Puigdemont o Rovira poden ser-ho, si encapçalen les reves respectives llistes electorals. Una rivalitat d’alta volada.
