Que als dos programes líders de la ràdio en català, com són “elMónaRAC1 i “elMatíCatRàdio”, ens portin ministres del Regne d’Espanya és una mostra més de la pèrdua del relat sobre la sobirania catalana. Sembla que si no s’entrevisten ministres de la metròpoli, no són “ràdio nacional” de Catalunya quan, justament és a l’inrevés, han preferit ser ràdios “provincials”.
Això ha fet que l’entrevista de Jordi Basté al ministre espanyol de sanitat Salvador Illa i l’entrevista de Laura Rosel a la ministra Maroto hagin començat clarament situant-se en un pla inferior davant d’un comandament dels colonitzadors. Més que entrevistes han estat uns massatges “amb final feliç” que no aporten res sinó només bones paraules i que no aporten res al dia a dia dels catalans, com tant els agrada de dir. Això si, els dos entrevistadors ja poden afegir als seus egos que han entrevistat ministres de l’estat repressor espanyol.
El relat que l’independentisme va convertir en guanyador, va perdent força dia a dia. La repressió s’ha normalitzat i s’està acceptant que n’hi ha uns que manen i que cal ensabonar-los. També la manca d’un full de ruta de les forces independentistes ajuda a la pèrdua de la realitat independentista. Si volen realment ser una ràdio nacional que s’obrin també a entrevistar per exemple al primer ministre de França que parla català o ser més actius en clau Països Catalans i entrevistar els consellers dels governs valencià i balear, que els temes a tractar són molts i interessantíssims. Però competir només per entrevistar ministres del govern que reprimeix l’independentisme solament pot titllar-se de pur masoquisme o pur protagonisme personal dels entrevistadors.
I el reflex d’aquesta situació s’ha apoderat dels programes de ràdio i televisió, dominats per opinadors i tertulians cada cop més crítics o pessimistes cap a la independència. Són gent que simplement opina a favor del vent que bufa, sense aportar solucions, i tot plegat sembla com si la pretensió fos desmotivar els independentistes. Saben igualment que Espanya mai no cedirà res als catalans, però tant els opinadors com els entrevistadors com els directors dels programes i les cadenes segueixen agenollant-se davant els que han demostrat manar solament amb l’ús de la força.
