El document amb les 25 preguntes
“En aquest llibre expliquem obertament la nostra proposta, elaborada a partir dels aprenentatges del 2017, i la posem a disposició del conjunt del moviment independentista perquè la pugui discutir, esmenar i millorar, si convé.”
Recollint el guant que la introducció del llibre ofereix al conjunt del moviment independentista, plantegem, a continuació, 25 preguntes als líders d’ERC que ens susciten determinats passatges de l’assaig, i agraint, ja de bestreta, una resposta que esperem que sigui el més aviat possible.
21.- Pàgina 85: “Parlar d’unilateralitat i confrontació tot el dia no farà el miracle”.
Parlar-ne, no. Preparar-la, sí. Ens hi posem? Seria preferible que hi hagués acord en no parlar-ne però sí en preparar-la. Fets i no paraules.
22.- Pàgina 85-86: “Dit d’una altra manera: com més força tinguem, més unilateralitat podrem aplicar”.
Sent la frase d’una lògica irrefutable, la pregunta és: com ho fem per acumular tota la força possible? En quins moments l’independentisme ha viscut els seus pics de força en l’embat contra l’Estat? Va ser en els moments àlgids de la confrontació. En canvi, diluint el missatge, invisibilitzem i fins i tot blanquegem el conflicte. Sense confrontació ens debilitem. Amb confrontació ens enfortim, com demostra l’experiència dels darrers deu anys.
23 i 24.- Pàgina 86: “L’Estat ha de saber que la seva negativa a negociar un referèndum, si perdura en el temps, pot desembocar en una actuació unilateral de l’independentisme.
Aquesta acció exigirà un suport molt majoritari”. Hi ha dues maneres de créixer, probablement. Una es desnacionalitzant el discurs, una altra confrontant pacíficament. La primera genera una base incompatible amb la via unilateral (cosa que a la pràctica ens allunya de la independència), mentre que la segona genera una base compatible amb la via unilateral.
A més a més, si amplies la base en base a gent que no vol la confrontació, la gesta no t’haurà servit per l’objectiu de la independència. No podràs posar la majoria al servei de la unilateralitat si per obtenir la majoria has aparcat l’escenari de la unilateralitat.
Què serà aquest 50% quan el tinguem? Intentar créixer en base a desnacionalitzar el discurs i diluint la consciència de l’existència d’un conflicte, no ens apropa en res a la independència, ans al contrari, perquè fa perdre consciència a la població sobre l’existència del conflicte.
L’independentisme tindrà més força només quan sigui capaç de convèncer a la població que la llibertat sempre ha tingut un preu, fent-li visible quin és, i treballant per fer-li prendre consciència que cal estar disposat a pagar-lo.
25.- Pàgina 88: “no és cap escenari desgavellat: un dia sortim al carrer i ens hi quedem sine die. […] Fins a tòrcer el braç de l’Estat”.
Un escenari així no s’improvisa. Ja hi van haver masses elements d’improvisació durant l’1 d’Octubre com per cometre el mateix error. Un escenari així s’ha de pensar i preparar detingudament. No sembla que ERC estigui treballant aquest escenari en cap circumstància. Si, tal com s’afirma al llibre, renunciar a aquest escenari seria equivalent a renunciar a la independència, cal posar-se a fer la feina de preparar-lo sense més dilacions.
25 Preguntes als autors de “HO TORNAREM A FER (I COM HO FAREM)” (1)
25 Preguntes als autors de “HO TORNAREM A FER (I COM HO FAREM)” (2)
25 Preguntes als autors de “HO TORNAREM A FER (I COM HO FAREM)” (3)
25 Preguntes als autors de “HO TORNAREM A FER (I COM HO FAREM)” (4)
