Xavier Vinader (1947-2015) va ser un periodista de llarguíssim recorregut i prestigi en el camp del periodisme d’investigació, especialitat en les trames d’extrema dreta i el que avui coneixem com a clavegueres de l’estat. Les seves investigacions li van costar l’exili després de la persecució policial i judicial a què va ser sotmès per la publicació a la revista Interviú d’una sèrie de reportatges sobre a guerra bruta contra ETA. L’any 1981 va ser condemnat a set anys de presó i va emprendre el camí de l’exili després de l’escàndol social i mediàtic que comportà. Quan va retornar, de manera pactada a amb el govern espanyol, va ser indultat el 1984.; també va patir un intent fallit de segrest o d’assassinat.
Vinader va col·laborar en diferents mitjans, notablement amb Interviú, i a la revista El Temps hi va dirigir l’equip d’investigació i va publicar nombrosos articles, molts dels quals han estat aplegat ara, en forma d’antologia, al volum Confidencial publicat per Edicions 3 i 4 de València i editat per Francesc Viadel, un dels seus col·laboradors i amic.
20 anys de periodisme a El Temps
El període temporal que compren la selecció dels articles que composen aquest volum va del 1995 al 2015, un període prou ampli com per què el llibre sigui també un manual d’història recent de la política i societat catalanes i espanyoles. Si el periodisme comença dibuixant les línies del que més tard serà història, també és cert que l’actualitat marca una dinàmica accelerada del que es va publicant. Però és interessant resseguir alguns temes sobre els que escriu Vinader que es mantenen vigents tot i el pas dels anys, com l’espionatge dels serveis secrets espanyols a polítics com Jordi Pujol i d’altres (hi podem posar qualsevol nom actual i la cosa serveix igual); la guerra bruta contra ETA amb el GAL, tortures, mercenaris i serveis secrets; o la constant presència de feixistes i grups d’extrema dreta a la societat.
Allò interessant dels articles de Vinader no és només el que explica, sinó el fet que ho explica amb coneixement de causa i amb una amplia informació i documentació com a bagatge. Vinader era “un expert a prendre el pols a la realitat i a fer surar les preguntes que ningú no feia”, diu David Fernàndez al pròleg. Pot sobtar la cosa, sobretot avui dia en què les filtracions interessades i no necessàriament certes, són més que habituals a la premsa, i en què aquestes filtracions, com apunta Vinader en alguns dels seus articles, es fa amb motius de desprestigi i intencionalitat política. Cap novetat tampoc.
Preguntar i repreguntar
Vinader era una persona informada, culta, precisa en l’escriptura i també apassionat en el que escriu. Una persona ben connectada a nivell internacional que explica com la màfia russa es començava a establir a Catalunya l’any 1997, o com el judici contra vint-i-quatre islàmics acusat de formar part de la cèl·lula espanyola d’Al-Qaida l’any 2005 “fa aigües per totes bandes”, sota la “síndrome político-ambiental del perill islàmic”. Al fil dels seus articles entreveiem al funcionament i els interessos diversos dels serveis secrets internacionals (de la CIA al Mossad) i la seva relació amb d’altres periodistes amb els mateixos interessos d’investigació arreu del món.
Aquest Confidencial de Xavier Vinader és un manual pràctic d’un periodisme que està en decadència, abandonat fins i tot pels grans mitjans. Un periodisme basat en “Dubtar de tot i de tothom, preguntar, repreguntar i tornar a preguntar i a repreguntar fins a arribar al fons de cada qüestió”, com escriu Francesc Viadel a l’epíleg del volum.
