Max Besora (Barcelona, 1980) és, certament, un autor sorprenent i innovador. Sempre original, les seves obres tenen un punt humorístic amb un rerefons àcid, corrosiu i intel·ligent. És autor de novel·les com La tècnica meravellosa: una novel·la de campus o La musa fingida, ambdues, entre d’altres, publicades per l’editorial barcelonina Males Herbes; i la darrera Vulcano per LaBreu Edicions.
A La veu del seu amo, Besora ens ofereix una nova mirada àcida al nostre món a partir de la mirada d’un gos a la recerca d’un amo, “un gos petaner, abandonar i maltractat”. Fart de voltar pel món, amb els perills i incerteses que això representa, cerca una casa tranquil·la i una plàcida vida com a gos domèstic. Però aquesta recerca de la futura felicitat el portarà a tot un seguit d’aventures de la més diversa dimensió i a un ventall de relacions entre companys de la seva espècie i d’altres d’humans.
La història és narrada pel mateix protagonista, on cada animal té la seva pròpia llengua, i des del seu punt de vista. Així, veiem que els homes tenen una manera particular de tractar els animals i com la seva tasca de recerca no serà fàcil ni plàcida.
Però més enllà de la ironia i les escenes divertides i delirants, assistim a una representació en la qual (tots) els protagonistes són animals, amb uns humans que manifesten una clara voluntat irracional de dominació i poder sobre els altres animals, amb unes actituds que són, en definitiva i en aquell context, francament absurdes i fora d’entesa.
El relat de Max Besora és divertit i reflexiu i ofereix una mirada àcida a la nostra humanitat egocèntrica, per concloure que, al cap i a la fi, som simplement animals.
La veu del seu amo (autobiografia d’un gos traduïda de l’original en llenguatge caní). Max Besora. Editorial Males Herbes. Barcelona, 2022. 288 pàgines. 18,90 €
