La música explicada des del punt de vista de les dones que l’han protagonitzada. Aquest és el fil conductor del llibre Múrries, en el qual la historiadora de l’art i divulgadora musical Mar Medinyà ofereix una “breu història de la música de les dones del nord de la Mediterrània”, amb la voluntat de “dibuixar el mapa d’una tradició tan antiga com la de la música de les dones mediterrànies”, com escriu l’autora, que situa la recerca en els territoris del que avui coneixem com a Catalunya, Espanya, França i Itàlia.
Recorregut musical
Els orígens musicals ibers, en els quals les dones eren les encarregades de perpetuar la memòria i els valors col·lectius a través de la música, donen pas a la cultura religiosa dels monestirs femenins i les corts d’amor andalusís i occitanes. “Cap a finals del primer mil·lenni de la nostra era, a la zona dels Pirineus orientals i el nord de la Mediterrània, va ser una època en la qual les dones van tenir una llibertat relativament extensa, ja que ocupaven els mateixos poders legals i privilegis que els seus companys”. El privilegiat accés a la cultura d’algunes d’elles va fer que les trobadores creessin i interpretessin obres pròpies, senyores feudals i poetesses.
A les ciutats estats italianes de finals del segle XVI, hi haurà també professionals de la música “que no tenen res a envejar als seus contemporanis masculins. Gaudiran de fama, reconeixement i espais on poder crear i interpretar les seves creacions (…)”. Florència, Venècia, Milà o Vicenza serien ciutats musicals que anticiparien l’esclat, més tard, de l’òpera i la música clàssica.
Múrries continua analitzant “els salons de les franceses”. Els salons musicals, artístics i literaris eren centres culturals de gran influència, tot i que l’esfera pública va començar a créixer durant el segle XVIII i augmenta la importància de les estructures i les institucions formatives. La professionalització de les artistes es feia tant amb el patrocini públic (reial) com privat i els “salons de les precioses” es converteixen en espais “on les dones governaven i delimitaven les fronteres de l’amor, la literatura i les relacions”.
Catalunya
A Catalunya no va ser fins a la primera dècada del segle XX que es creen entitats com Acció Femenina que difonen i ajuden a visibilitzar el treball creatiu de les seves contemporànies i els seus llegats creatius. L’any 1930 dins l’Exposició del Treball Femení, un concert ofereix un repertori format exclusivament per obres d’autoria femenina, mentre que destaquen noms com el de Carme Karr, que l’any 1908 havia estrenat la sarsuela El Testament d’Amèlia al Teatre Principal de Barcelona.
Beatriu de Dia, Maddalena Casulana, Élisabeth-Claude Jacquet de la Guerre, Maria Martínez Abelló, Genoveva Puig, Lluïsa Casagemas Coll…, són alguns dels noms que mar Medinyà ressegueix en la seva investigació. Algunes d’elles van gaudir d’una fama local i internacional, però els seus noms han quedat apartats “per donar pas a d’altres que no van rebre tanta atenció en vida”.
Múrries vol contrarestar el “pes exagerat” de relat hegemònic musical, amb relat desimbolt i analític que es complementa a cada capítol amb un interessant apartat de lectures i audicions recomanades que ens permeten endinsar-nos en l’esperit de cada època, i un seguit de converses amb creadores contemporànies com Maria Vicenza Cabizza, Marisa Manchado, Raquel García-Tomás i Isabelle Aboulker.
Múrries. Breu història de la creació musical femenina de la Mediterrània nord-occidental. Mar Medinyà Barnadàs. Viena Edicions. Barcelona, 2023. 176 pàgines, 19,00 €
