L’èxit de la primera novel·la del periodista anglès Terry Hayes va convertir Soc en Pilgrim (editorial Salamandra) en un fenomen mundial de vendes amb més de cinc milions d’exemplars venuts i traduccions a una trentena d’idiomes. Hayes ha estat corresponsal i periodista d’investigació i també guionista de pel·lícules com Mad Max 2 i és considerat com un dels renovadors del gènere del thriller polític, posició que consolida amb la seva segona novel·la L’any de la llagosta, considerada pel diari The Times com “una novel·la d’aventures extraordinària”.
Certament, Terry Hayes té l’habilitat de combinar el suspens i la intriga política (o geopolítica) amb bones dosis d’acció, i L’any de la llagosta segueix aquesta línia, tot i que amb l’afegit d’elements de ciència-ficció i misteri.
La història gira al voltant d’un espia d’alt nivell de la CIA amb una missió a les terres ermes on s’uneixen les fronteres del Pakistan, l’Iran i l’Afganistan on s’està gestant un nou atac terrorista a Occident. A mesura que en Ridley Kane aprofundeix en la investigació d’aquest incident, es veu arrossegat a un món on les línies entre la realitat i la il·lusió es difuminen, i on les forces a les quals s’enfronta semblen tenir un control incomprensible sobre el destí de la humanitat. El ritme trepidant de la narració és ple de girs inesperats, fruit de l’experiència de Hayes com a guionista, tot utilitzant tècniques narratives cinematogràfiques per mantenir el lector enganxat a la història.
Una de les característiques destacades de L’any de la llagosta és la seva barreja de gèneres. Tot i que comença amb elements de thriller d’espionatge, la novel·la incorpora també aspectes de ciència-ficció, presentant tecnologies i conceptes avançats que desafien la comprensió del protagonista i dels lectors. Hayes utilitza aquests elements per explorar qüestions ètiques com el significat del lliure albir, la naturalesa del poder i les conseqüències de jugar amb forces més enllà del nostre control, o l’ús i impacte de les noves tecnologies en l’ordre polític mundial.
El títol del llibre, L’any de la llagosta, fa referència a un tema de destrucció i renaixement, un símbol potent que recorre la novel·la. Les llagostes, conegudes per la seva capacitat de devastar collites en massa, serveixen com una metàfora de les forces destructives que Luke es troba intentant comprendre i contenir. Això connecta amb el tema central de la novel·la: la lluita contra una amenaça existencial que podria portar el món al caos.
Des d’un punt de vista narratiu, Terry Hayes demostra la seva habilitat en crear una atmosfera de tensió creixent i d’incertesa, fent ús d’una escriptura detallada i precisa. Les seves descripcions dels escenaris i els personatges són tan vívides que quasi es poden visualitzar com en una pel·lícula, una habilitat que es pot atribuir a la seva experiència com a guionista. Els personatges són profundament arrelats en les seves emocions i conflictes personals, cosa que els fa més humans i propers, fins i tot quan s’enfronten a situacions extraordinàries, ja sigui a Washington, Moscou, Teheran o l’Afganistan.
Amb L’any de la llagosta els amants del gènere de la política-ficció tenen un bon exponent actualitzat d’un gènere que ha donat pàgines memorables sota la ploma d’autor com John le Carré.
L’any de la llagosta. Terry Hayes. Traducció de Judith Raigal. Columna Edicions. Barcelona, 2024. 864 pàgines. 23,90 €
