Els Rolling Stones han surat per la música rock al llarg de sis dècades convertits en un dels referents indiscutibles de la història de la música. La seva trajectòria ha estat analitzada del dret i del revés, tant per al públic general com per als més fidels seguidors necessitats de la més detallada anàlisi. Alguns llibres sobre el grup com el de Robert Greenfield (Viajando con los Rolling Stones, Editorial Anagrama) o Stanley Booth (La verdadera historia de los Rolling Stones, Temas de Hoy) formen part del cànon del millor periodisme musical.
La periodista anglesa Leslie-Ann Jones ha dedicat llibres a David Bowie, Freddy Mercury i John Lennon, entre d’altres, i aborda ara una mirada a la història dels Rolling Stones a partir del primer concert que van oferir el 12 de juliol de 1962 al Club Marquee de Londres. Amb l’empenta i el talent de Brian Jones, els Stones van enfonsar les arrels al blues nord-americà, per a passar a ser a partir dels anys 70 el grup de rock més poderós al ritme de la famosa fórmula de sexe, drogues i rock and roll.
Icones generacionals
Els Stones van ser perseguits implacablement per les autoritats britàniques (és cèlebre la cita de Keith Richards afirmant que ell no tenia un problema amb les drogues, el tenia amb la policia) i la mort sospitosa de Brian Jones va obrir una nova etapa sota el comandament de Mick Jagger i Richards, amb la resta de membres com a col·laboradors necessaris però imprescindibles per a crear alguns dels discos més importants del rock i convertir el grup en una icona generacional. Amb el temps es convertirien, també, en una rellevant empresa que encara avui, en els seus concerts en directe, mou unes impressionants xifres econòmiques. El concert a la platja de Copacabana l’any 2006 va aplegar dos milions de persones. Algunes més que el grapat que es va concentrar aquell dia de 1962 a Londres per a la seva actuació de debut.
Leslie-Ann Jones va viure com a seguidora una bona part d’aquesta història stoniana. I una altra part com a espectadora privilegiada d’alguns episodis i a través de l’amistat i la relació amb alguns dels membres del grup. La era Stone (sotstítols com “la biografia definitiva” són sempre sobrers) ofereix una mirada de conjunt a tot plegat, amb una especial incidència a aspectes que, a voltes, són tractats de manera parcial, com la difícil (per dir-ho d’alguna manera) relació amb les seves dones i companyes o el menyspreu de Jagger per a qualsevol persona que no sigui ell mateix.
De la genialitat a la inèrcia
Els Rolling Stones han escrit algunes de les pàgines més brillants de la història de la música rock i també han perpetrat alguns dels excessos més notables. L’autora incideix remarcar dues etapes, una primera de creativitat i creixement que arribaria fins a finals de la dècada dels setanta i una posterior en la qual es van succeint les gires i els concerts, actuant per “inèrcia” i amb un cert “avorriment”, però mantenint la flama de la seva genialitat amb bons discos i d’altres més prescindibles. Els Rolling Stone convertits en una gran empresa.
Però els Stones seran sempre grans, com afirmava Bob Dylan: “són, de veritat, la millor banda del rock and roll del món, i sempre ho serà. La darrera també. Tot el que va venir després, metal, rap, punk, new wave, pop-rock, el que sigui… es pot rastrejar fins als Rolling Stones. Van ser els primers i els últims, i mai ningú ho ha millorat”. Paraula de déu.
La era Stone. La biografia definitiva. Leslie-Ann Jones. Traducció a l’espanyol de Pilar Recuero. Libros Cúpula. Barcelona, 2023. 480 pàgines. 28,95 €
