ACN/RM- La nord-americana Tess Gunty (Indiana, 1993) s’ha convertit en una jove revelació de la literatura americana. La seva primera novel·la, La Conillera, va ser reconeguda amb el National Book Award i Alba Dedeu l’ha traduïda al català per a Edicions de 1984, que l’ha inclòs en la seva referencial col·lecció Mirmanda.
La novel·la narra una història sobre la solitud, la nostàlgia i la llibertat, que esdevé un retrat de la societat contemporània en clau d’humor. Els fets se situen a Vacca Vale, on viu la jove Blandine, una noia devota a la curiositat i l’activisme que “insisteix a ser la protagonista de la seva vida”, tal com ha remarcat Tess Gunty en una trobada amb la premsa. La novel·la és també una radiografia de diverses problemàtiques socials, polítiques o mediambientals. “Cada generació ha tingut la sensació d’estar vivint el pitjor moment de la història”, admet Gunty.
Crisi econòmica, famílies desestructurades
La història de La Conillera gira al voltant d’un petit poble fictici d’Indiana, en una època en què la indústria automobilística ha abandonat la seva població després de dècades de bonança econòmica. El focus se situa en un bloc d’habitatges tronats, on les vides dels seus habitants s’entrellacen i xoquen arran de diferents fets que s’aniran succeint en tan sols uns dies.
En aquest edifici viu la protagonista de la història, la Blandine, una noia que comparteix pis amb tres nois als quals no entén ni aprecia, però que la fascinen estranyament. Tots venen de famílies desestructurades i lluiten per trobar el seu lloc al món. Segons l’autora, la jove és “en molts sentits” l’heroïna que volia trobar a la literatura, ja que es tracta d’una persona que refusa de forma rebel totes aquelles pressions que rep del seu entorn.
“Atrapada en una complicada situació familiar, sense carrera i sense diners, m’interessava que es resistís a totes les forces del capitalisme, sense buscar l’acumulació material, sinó la transcendència”, detalla l’autora. En aquest sentit, apunta que sempre li han agradat les dones “independents i intel·lectuals” que qüestionen de forma activa les nocions d’allò que vol dir, per exemple, ser una dona jove.
Pel que fa als personatges masculins, en certes parts Gunty aborda els seus perfils des de diverses concepcions de la violència, així com la restricció d’algunes de les seves parts emocionals. Tot plegat, però, abordat d’una forma “el més humana possible” per “no fer mal a ningú”.
D’altra banda, en el marc de la història també s’aborden les dinàmiques de poder, molt concretament en el cas de la relació de la Blandine amb un professor, en el que és un dels capítols més intensos del llibre. “Més enllà del consentiment i de les relacions sexo-afectives, m’interessava explorar l’abús, la complexitat de la relació i el final, que acaba sent catastròfic”, sosté.
Universalitat de la història
Des de l’especificitat americana de la narració, l’escriptora creu que és “un model existent a tot occident i que s’escampa arreu del món”. En aquest sentit, els problemes econòmics i personals dels protagonistes, “no són només estatunidencs, són universals”, com ho són la crisi climàtica, els canvis amb el món digital, l’ecologisme, l’urbanisme desmesurat, el racisme o la connexió espiritual dels joves, temes que suren per les pàgines de la novel·la.
Tot i aquests problemes ben actuals, Tess Gunty creu que les crisis poden “empènyer la humanitat” cap a un altre costat. “Parlar de distopia i apocalipsi m’arriba de forma natural”, admet, “però com a ciutadana del món vull imaginar alternatives al fracàs dels sistemes”. Per això apel·la a la “tendresa” com un petit pas cap a una gran revolució.
La Conillera. Tess Gunty. Traducció d’Alba Dedeu. Edicions de 1984. Barcelona, 2023. 480 pàgines. 24,90 €
