La popularitat del suec Stieg Larsson va assolir dimensions estratosfèriques Amb la publicació de la seva novel·la Els homes que no estimaven les dones, que es va acompanyar de dos volums més que mai no va veure publicats en vida, ja que Larsson va morir d’un atac de cor el 9 de novembre de 2004, amb tot just 50 anys d’edat. Desenes de milions d’exemplars venuts dels llibres arreu del món van situar Stieg Larsson com un inusual autor de novel·la negra i van obrir el capítol (en molts casos de qualitat més que qüestionable) de les novel·les negres (o senzillament criminals) d’ambientació i autors nòrdics.
Periodisme d’investigació
Però Stieg Larsson no era purament un escriptor de novel·les. La seva ocupació era la de periodista d’investigació, que va centrar bona part de les seves recerques en les trames d’extrema dreta al seu país. El fet d’escriure una novel·la va ser més aviat una manera de relaxar-se i alleujar la seva addicció al treball (a banda del cafè i les cigarretes).
Quan el 28 de febrer de 1986 el primer ministre suec Olof Palme va se assassinat Larsson va iniciar les seves investigacions que progressivament l’allunyaven de la línia d’investigació oficial de la policia i que posaven de manifest les mancances, els errors i les conspiracions que es perfilaven en aquelles investigacions. Les tesis que l’extrema dreta, juntament amb el règim racista de Sud-àfrica, hi tenien un paper important en el magnicidi de Palme, així com la constatació que l’autor material del crim era només un cap de turc, anaren prenen força en els papers de Larsson. Però la seva mort va truncar aquelles investigacions.
Novel·la sense ficció
L’any 2006 el periodista Jan Stocklassa va poder accedir a l’arxiu personal de Stieg Larsson, secretament guardat i va contrastar les seves pròpies informacions amb la recerca que havia fet el seu company periodista. Al fil dels documents de Larsson, Stocklassa ha bastit aquest llibre que ressegueix la investigació compartida.
La forma en què jan Stocklassa ha presentat el projecte és un híbrid entre el periodisme d’investigació i el relat novel·lat (una novel·la sense ficció), cosa que fa el relat atractiu i atraient. Efectivament el llibre permet la lectura en forma de thriller polític, sense deixar de ser un document d’investigació periodística d’alt nivell.
El llibre ens permet també copsar les deficiències, mancances i falsos mites creats al voltant de les societats nòrdiques, Suècia en aquest cas. Una policia ineficaç, una societat on l’extrema dreta hi té una important presència, una classe política més preocupada de les aparences, però on el periodisme fa de contrapès democràtic essencial.
La recerca actual de Jan Stocklassa, a partir de les investigacions de Larsson, li han permès utilitzar les modernes utilitats informàtiques i la facilitat de les xarxes socials, en una llarg recorregut que el va portar a Xipre, Sud-àfrica, Anglaterra…. i dibuixar una xarxa de connexions del cas que s’estén arreu del món, ala recerca de solucionar un cas que va commocionar el món sencer i va posar de relleu les contradiccions de la societat sueca. Un assassinat que, encara avui dia, segueix sense resolució oficial.
