La periodista Sònia Casas (Barcelona, 1977) va guanyar la darrera edició del Premi Nèstor Luján de novel·la històrica amb Retorn als orígens, una obra que ficciona l’amistat entre l’arquitecte Antoni Gaudí i l’egiptòleg Eduard Toda Güell. La novel·la, que té com a fil conductor l’entorn natural del Baix Camp on suposadament Gaudí es va inspirar per la seva obra, repassa la vida dels protagonistes que, sent adolescents aficionats a visitar indrets històrics abandonats, descobreixen un misteriós gravat prehistòric a les muntanyes properes al castell d’Escornalbou. El llibre també explica la història d’un matrimoni que, cent cinquanta anys després, investiga el mateix paratge.
Sònia Casas s’ha inspirat en una recerca real per a endinsar-se en les vides i les personalitats de Gaudí i Toda, en un relat que reflecteix una època apassionant de la història i la cultura del país.
Com es converteix aquesta història en una novel·la?
La novel·la parteix d’una recerca arqueològica real i també d’un paratge natural molt concret del Baix Camp que ha estat identificat com un dels possibles llocs d’inspiració d’Antoni Gaudí, el Collet Rodó. Aquest paratge està situat molt a prop del castell-monestir d’Escornalbou, un recinte que va ser comprat i restaurat pel diplomàtic i egiptòleg Eduard Toda, amic d’Antoni Gaudí des de l’adolescència. Saber que podia situar aquests dos personatges en un entorn concret i a més vincular-los amb les sorprenents troballes arqueològiques que s’han fet també a la mateixa zona em va semblar literàriament molt potent.
Quina part de realitat i quina de ficció hi ha en la narració?
Tant les inscultures neolítiques que descric a la novel·la com el fenomen astronòmic que hi té lloc són reals, així com el fenomen astronòmic que descric entre les obres de Gaudí a Barcelona.
Les roques gaudianianes i la “plataforma rocosa” on situo l’idil·li que Gaudí manté amb l’Arlette també són reals, això com també és cert que Gaudí es va enamorar d’una noia del Rosselló que estava de visita a casa d’uns familiars de Riudoms durant un estiu, quan ell tenia uns 18 o 19 anys i que temps després es va “escapar” per anar a visitar el seu poble. Tant el viatge a Banyuls de la Marenda de Toda, la performance que Gaudí organitza a Poblet, la petició fallida de matrimoni a Pepeta Moreu, l’estada de Toda l’any 1888 a l’Exposició Universal i tota la restauració de Poblet per part de Toda són reals.
És fictícia tota la trama contemporània i també tots els vincles que estableixo entre Toda i Gaudí amb les inscultures i aquest personatge que moltes lectores diuen que els agrada tant perquè hi veuen el prototip de dona sàvia empoderada i que és la Queta. És curiós com algunes lectores m’han transmès que malgrat que els protagonistes de la trama històrica són dos homes, la presència de diversos perfils de dones fortes i que jo vaig incloure de manera natural i fins i tot una mica de forma inconscient aporta una dimensió extra a la novel·la.
Un arquitecte i un egiptòleg, no deixa de ser una relació curiosa…
La seva relació arrenca en ser companys de classe a l’Escola Pia de Reus. Els agradava fer “excursions científiques” i visitar espais històrics enrunats de la zona del Tarragona. Ja d’adolescents, somien amb la restauració de Poblet i Gaudí en fa uns plànols. El més curiós és que tot i seguir vides molt diferents van mantenir l’amistat al llarg al temps, atès que es conserven algunes cartes que proven aquesta relació, com la que Toda va escriure al seu mestre d’obres dient que Gaudí “baixaria” a visitar les obres de restauració d’Escornalbou el 1911, per exemple. Realment, a la novel·la funcionen molt bé perquè són dos personatges complementaris: Toda és extravertit, viu sempre viatjant i és extremada sociable mentre que Gaudí és més introspectiu, solitari i fa un viatge vital de caràcter intern, més espiritual. Tots dos junts prenen vida pròpia a la novel·la i li donen molt de joc.
I alhora una prova de l’ebullició cultural d’aquells moments a Catalunya…
Sí, és un moment d’especial eclosió econòmica, literària, cultural… És l’inici de la Renaixença i tant Toda com Gaudí participen activament d’aquesta vida cultural. El viatge a Banyuls de la Marenda amb Verdaguer, Guimèra… n’és un exemple. De fet, quan es llegeixen els dietaris de Toda és curiós comprovar com, arran d’aquell viatge, ell deixa d’escriure els seus dietaris personals en castellà per passar a fer-ho en català. Per tant, és un moment de desvetllament nacional en aquest sentit. Toda, de fet, en un dels seus viatges descobreix que a l’Alguer s’hi parla català i es posa a compilar tota la documentació referent a la Corona d’Aragó que hi havia a l’Alguer.
L’obra es mou en present i passat, és la recerca actual reivindicant la nostra història?
La raó per la qual articulo la novel·la en dues trames és perquè a la trama contemporània i puc posar molts elements que a la històrica no, en el sentit que em permet abordar sobretot la figura de Gaudí des de la nostra perspectiva actual: explotat turísticament, interessos per a la seva beatificació, els monuments d’ell tal com els percebem avui en dia… També em permet incloure elements que ens ressonen i amb els quals el lector es pot sentir més identificat: lluita per la preservació d’un paisatge amenaçat, interessos econòmics i polítics, corrupció, abús de poder i uns personatges que viuen les mateixes situacions amoroses, laborals, etc. que vivim en l’actualitat. És per això que penso que és un llibre tant per als amants de la novel·la històrica com pels qui potser mai triarien aquest gènere, ja que la trama contemporània és com llegir una novel·la actual.
Si bé Gaudí és un personatge important i reconegut, potser Toda no ho és tant?
És veritat, moltes persones em diuen que no havien sentit a parlar mai de Toda i fins i tot dues persones m’han dit que viuen al carrer Eduard Toda i no sabien qui era.
Realment, és un personatge històric fascinant no prou reconegut. En canvi, no només té una vida fascinant sinó que a ell li devem la restauració del monestir de Poblet i la seva preservació durant la guerra civil. Ara bé, Toda va morir el 1941, a l’inici de la postguerra, i penso que això va fer que el seu llegat quedés molt tapat. Els historiadors afins al règim de seguida van tapar o diluir la importància del seu paper i ha calgut que passessin moltes dècades abans la seva figura fos estudiada i reivindicada.
L’entorn, el paisatge, també és un element fonamental del llibre?
Sí, un membre del jurat del premi va dir que, en determinats passatges del llibre, la muntanya semblava un protagonista més de la força que cobrava, cosa que jo no m’havia plantejat, però em va agradar molt la seva reflexió. Sí, de fet, el títol “Retorn als Orígens”, surt, en primer lloc, d’una de les cites més cèlebres de Gaudí, que diu que “l’originalitat rau en torna a l’origen i que aquest origen és la natura”. I en efecte, a la novel·la, aquest retorn als orígens és triple: és retornar a la natura per inspirar-se, és retornar a la seva terra natal quan ja fa dècades que viu a Barcelona i és tornar al lloc on jo faig que hi viu la seva primera història d’amor.
Els dos protagonistes, Toda i Gaudí, van tenir un tarannà i una trajectòria ben diferent. Què els unia i què els separava?
Els unien els seus orígens reusencs, la seva passió pel patrimoni històric i la seva pertinença als mateixos cercles intel·lectuals de la Renaixença. Què els separava? Les llargues estades de Toda a l’estranger els devien distanciar força i també l’elevat grau de misticisme que va caracteritzar Gaudí els darrers anys de la seva vida. Amb tot, fins i tot quan Gaudí ja feia anys que era mort, Toda en va escriure un text en record seu extremadament commovedor.
La novel·la continua sent una de les principals maneres de difondre la nostra història?
Pels historiadors aquesta és una qüestió controvertida i ho entenc, perquè és cert que hi ha coses de les novel·les històriques que poden generar equívocs. Però és indubtable que la força narrativa que té una trama literària difícilment la podrà tenir un assaig històric i, en aquest sentit, la novel·la històrica pot fer una gran tasca de divulgació i arribar a un públic molt més ampli sempre que estigui ben documentada i tot allò que emmarca els personatges sigui el màxim de fidel a allò que se sap de les seves vides. També és important que l’escriptor visiti aquells espais que apareixen a la novel·la, ho trobo fonamental i molt no ho fan! Per mi, visitar cadascun dels llocs ha estat fonamental per poder recrear bé les atmosferes i transmetre bé aquesta immersió a una època històrica.
Sònia Casas. Retorn als orígens. Els quaderns perduts d’Antoni Gaudí. Columna Edicions. Barcelona, 2023. 418 pàgines. 21,00 €
