La relació dels lectors amb Sherlock Holmes ha estat sempre intensa. Convertit gairebé en un personatge real (com “reals” poden ser altres personatges de ficció com Tintín o el mateix Quixot), la lectura de les aventures del personatge creat per Arthur Conan Doyle generava passió i addicció. Quan l’autor va decidir “matar” el seu personatge en la cèlebre escena de les cascades de Reichenbach en lluita amb l’infame Moriarty es va generar un clam popular (i també comercial, tot sigui dit) que reclamava a Conan Doyle que recuperés les històries de l’inquilí del carrer Baker londinenc.
Superant l’esgotament que li pogués produir un personatge que ell mateix havia creat però que ja semblava que, efectivament, tenia vida pròpia, l’escriptor escocès va dibuixar el retorn del detectiu després d’un llarg i clandestí periple arreu del món. I un matí de primavera de 1894 (els deu anys reals que Conan Doyle va trigar a escriure del detectiu van ser només tres anys d’absència en la narració) Holmes es palplanta davant el seu amic i soci doctor Watson, talment com un ressuscitat entre els morts.
Tercer volum dels relats
“La casa buida” és, doncs, el relat que obre el tercer volum de l’obra canònica holmesiana, El retorn de Sherlock Holmes, que de manera brillant està recuperant paulatinament però sense descans l’editorial Viena, en noves traduccions de Xavier Zambrano, per a delit del seguidors del detectiu. Abans l’havien precedit Les aventures de Sherlock Holmes i Les memòries de Sherlock Holmes.
Aquest volum aplega tretze relats que ens presenten un Holmes en plena efervescència i popularitat i una activitat incansable, tanta que Watson, curós notari de les seves aventures detectivesques, reconeix que “Enmig d’un remolí d’activitat incessant, sovint m’ha costat (…) arrodonir les meves narracions i oferir prou detall sobre els desenllaços perquè els curiosos quedin satisfets”. L’enemic de Holmes, Moriarty és substituir per Sebastian Moran (“el segon home és perillós de Londres després de Moriarty”), i al fil dels relats que la parella de detectius resol bé a les odres de la policia o bé per iniciativa pròpia, seguim el fidel estil de treball holmesià, amb casos típics però també d’altres que podrien marcar l’evolució de la societat de l’època com extorsions amb connotacions polítiques i d’altres assumptes morals i socials. La fama de Holmes s’estén també a d’altres països i així, veiem també una perspectiva més àmplia geogràficament i cultural.
Com els anteriors volum publicats en la sèrie de Sherlock Holmes, aquest s’acompanya d’un interessant estudi de Josep Lluís Martín i Berbois, que ens situa en el cotext de l’obra i vida de Conan Doyle, en aquest cas amb aportacions sobre altres obres escrites per l’escriptor d’Edimburg en el seu intent d’scriure al marge de Holmes i, fins i tot, una més que exitosa obra de teatre del mateix autor sobre el seu personatge preferit pels lectors.
Llegir Sherlock Holmes és un d’aquells íntims plaers literaris que mai deceben.
