El productor musical, pianista, compositor i escriptor Jordi Campoy reflexiona sobre “les pors internes” en la seva darrera novel·la, La cantant de fado (Columna), unes pors que, segons ha dit, les generen les persones i les paralitzen. “Els fantasmes no existeixen excepte els que ens inventem nosaltres mateixos i viuen sempre amb nosaltres”, ha assegurat l’autor.
La novel·la, que es mou en el terreny del thriller, està protagonitzada per un músic, el Guillem, amb la síndrome de l’impostor. Tot i que ell no ho sap, és un dels millors pianistes d’Europa, tot i que es troba immers en una sequera creativa que el preocupa. Empès pels consells del seu mànager, se’n va a Lisboa per fer una masterclass que al final no es porta a terme, però decideix quedar-se allí una temporada per compondre un nou àlbum i allà coneix la Rita, una cantant de fado de qui ha vist una actuació en un restaurant de l’Alfama. El Guillem queda colpit per la seva veu i tracta de seguir la seva pista. A partir d’unes fotografies descobertes a l’estudi d’un pintor i d’un quadre misteriós que pertanyia al seu pare, el Guillem reconstrueix uns fets del passat en què la Rita té un paper essencial.
Música, Lisboa i la Revolució dels Clavells
Tots els personatges són de ficció, excepte Celeste Caeiro, qui va ser una destacada activista de la Revolució dels Clavells i va ser la primera dona en distribuir clavells als soldats. Campoy va conèixer-la i entrevistar-la i en desgrana la seva vida. “És el personatge més valent de la història”, ha assegurat l’autor.
La música i Lisboa són dos personatges més de la història. La ciutat “funciona com un personatge més de la novel·la. He trepitjar la Lisboa de veritat, té un encant especial. La ciutat m’ha trobat ella a mi”. Pel que fa a la importància de la música en el relat, Jordi Campoy, que es dedica professionalment a món musical afirma que “he intentat que la música sigui un personatge més o el pal de paller de la narració”.
Campoy ha apuntat que La cantant de fado és una novel·la de ficció amb tocs de thriller, amb misteris que es van responent i amb punts de gir. L’autor ha admès que costa molt crear punts de gir i sorprendre al lector, però ha assegurat que “la novel·la té almenys dos o tres punts de gir bastant potents” que van apareixent de mica en mica.
La cantant de fado. Jordi Campoy. Columna Edicions. Barcelona, 2021. 358 pàgines. 20,00 €
