L’exposició “Secrets de butxaca”, que es pot visitar a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona fins el 21 de març i forma part del festival BCNegra 2019, és una mostra dels bolsilibros que va popularitzar l’Editorial Bruguera a partir de la dècada dels 50. La mostra fa un retrat d’una desena d’autors que s’amagaven rere pseudònims anglosaxons com Peter Debry, Silver Kane, Frank Caudett o Ralph Barby. També s’indaga en el “revolucionari” format d’aquests petits llibres i en els autors d’unes transgressores portades. “Era una esclat i una finestra de llum i de color en un moment de grisor absoluta en l’entorn”, segons Joaquim Nogueiro, comissari de l’exposició. Milers de títols van inundar setmanalment els quioscos produint “esquitxos de sensualitat” i “petites mostres de llibertat”, malgrat la censura.
Dins de col·leccions com Servicio Secreto, Punto Rojo, La Huella o Archivo Secreto s’engloben aquests llibres de petit format (15×10,5 cm) nascuts de la crisi del paper en plena postguerra espanyola. Amb interlineat al límit, tipografia minúscula i absència gairebé de marges, l’Editorial Bruguera va popularitzar un gènere que suposava “una petita finestra al món”.
“Pel públic d’aquí era un esquitx de sensualitat, petites mostres de llibertat”, ha afirmat el comissari de l’exposició, Joaquim Nogueira. Mostres de luxe, exotisme o físics musculats “en un país de raquítics”, van fer, al seu parer, que aquestes petites històries tinguessin projecció. Hi apareixia el que “se somiava o desitjava”.
Pseudònims anglosaxons
Els censors es fixaven especialment en la transgressió sexual que suposaven, i hi havia certes limitacions, com que la història passés a l’estranger. “Per mirar de fer veure que se seguia la continuïtat dels autors que s’havien traduït abans, es va fer que autors de casa arribessin amb pseudònims anglòfons”, ha explicat Nogueira sobre figures internacionals com Edgar Wallace o Agatha Christie.
D’aquesta manera, Pedro Víctor Debrigode firmava com a Peter Debry, Maria Victòria Rodoreda Sayol era Vic Logan, Rafael Barberán Domínguez era Ralph Barby o Francisco González Ledesma, Silver Kane. “La gent es pensava que eren estrangers”, ha assegurat Nogueira.
Considerats “l’altra cara dels diaris de l’època”, la contracrònica diària, va ser un invent de Bruguera però de seguida imitat per editorials com Rollán de Madrid o Toray de Barcelona.
Les il·lustracions de les cobertes van ser sempre un fort atractiu dels ‘bolsilibros’, moltes d’elles visibles a l’exposició Secrets de butxaca. “Creava il·lusions. Amb vermell i negre trasllada aquest punt de trempera que tenien les col·leccions en el seu moment”, ha explicat el comissari de l’exposició.
