Enrique Torras ha centrat les seves investigacions als voltant dels Beatles en l’anàlisi minuciós de la seva discografia. Fina ara ha publicat estudis sobre A Hard Day’s Night, Beatles For Sale i Help!, i li toca ara el torn a Rubber Soul, el disc de 1965 que marca un punt d’inflexió en la seva carrera musical. La beatlemania havia marcat el món de la música dels darrers anys i els Beatles vivien a un ritme frenètic marcat per les actuacions en directe, aparicions en programes de ràdio i televisió, i la composició de cançons i el seu enregistrament.
El grup havia madurat musicalment i a l’estudi s’hi trobaven cada cop millor, amb llibertat per a crear i experimentar sonorament. La limitació de l’època pel que fa als equips d’enregistrament era compensada per una creativitat desbordant, no només del grup sinó també dels tècnics dels estudis d’Abbey Road, amb George Martin al capdavant com a productor.
Anàlisi d’una obra mestra
La recerca d’Enrique Torras es situa en dos nivells. D’una banda a nivell cronològic el dia a dia d’aquell estiu i tardor de 1965, amb el zenit de les actuacions dels Beatles amb el concert al Shea Stadium de Nova York davant 55.600 persones i l’inici dels enregistraments del que serà el disc Rubber Soul el 12 d’octubre, en unes sessions que es perllongarien fins l’11 de novembre.
A Rubber Soul, com l’autor explicita amb detall, la feina a l’estudi es fa més intensa, al mateix temps que les composicions, principalment de John Lennon i Paul MccCartney, evolucionen cap a la maduresa: “el propi Paul era conscient que no podien continuar composant com si tinguessin 15 anys, quan els membres del grup ja superaven els 20”, ens situa Torras. Aquesta evolució en les lletres es concreta amb temes que “oscil·len” entre la cançó “humorística” (“Drive My Car”, “Norwegian Wood” o “Day Tripper”) i la reflexió existencial (“Nowhere Man”, “In My Life i Girl”). La imatge de portada amb uns Beatles distorsionats, obra de Robert Freeman, és una fidel imatge del que era el grup en aquell moment.
D’altra banda a nivell tècnic veiem com el grup “força els marges de les gravacions”: saturació i distorsió de sons, enregistraments alentits, preponderància del baix i guitarra solista i treball amb les pistes d’enregistrament per a guanyar espai per a nous arranjaments. Torras analitza tècnicament el desenvolupament de les sessions de gravació: els instruments, les pistes, les estrofes… amb precisió quirúrgica i un exhaustiu anàlisi que cal entendre en el context tècnic de l’època (lluny del gran desenvolupament tecnològic que vivim avui dia) i també amb la voluntat del grup d’anar un pas més enllà en els seus discos.
Rubber Soul. La cuadratura del círculo no és un llibre adreçat només als seguidors més fidels dels Beatles, als més analistes i completistes. Permet també una aproximació global al context de la música d’aquell temps i al pas decisiu que s’encetava amb aquest disc en la carrera dels Beatles, que els havia d’allunyar de les gires endinsar cada cop més en la feina d’estudi, amb la sublim culminació poc després del disc Sgt. Pepper’s.
Com remarca al seu text introductori Jordi Melgosa, director de la única revista en català dedicada als Beatles El Submarí Groc: seiem còmodament a una butaca, amb l’equip de música a prop i el disc Rubber Soul sonant i comencem la lectura d’aquest llibre fascinant.
The Beatles. Rubber Soul. La cuadratura del círculo. Enrique Torras. California Editorial. Pineda de Mar, 2021. 314 pàgines. 19,95 €
