L’obra literària de Quim Español s’ha centrat sobretot en la poesia, amb premi Carles Riba inclòs. L’any 2019 va ser el salt a la narrativa amb la novel·la Francesca, una celebrada obra de debut que refermava la trajectòria literària de l’autor. El rai dels innocents és la segona obra d’Español, publicada també per Edicions de 1984 en la seva sempre atractiva col·lecció Mirmanda.
El relat ens proposa resseguit l’itinerari vital d’en David, un jove estudiant en una escola marginal. És una persona innocent rodejada per altres joves “que són copes esquerdades plenes a vessar d’un líquid tremolós, dolç i amargant a la vegada”. A través de la mirada del seu professor la novel·la construeix un puzle de personatges que carrega cadascun la seva motxilla d’experiències, d’ orígens diversos, però que convergeixen en aquell petit món. Vides difícils, marginalitat social, prejudicis constants, de fora cap a ells, però també entre els joves mateixos. Tots lluiten per sobreviure a la societat que els acull i per aconseguir un títol d’Inserció que els permetés accedir a la Formació Professional. Són joves d’entre quinze i divuit anys, molts d’ells immigrants, amb problemes de sociabilitat , un caràcter dur i rebel i amb un “excés de forces vitals”.
Innocent en un món hostil
Mentre progressivament els joves es van implicant en la dinàmica de la classe, alhora han de conviure amb el que passa fora. Les dificultats econòmiques, el tracte (o no tracte, o maltractaments) de les famílies, la petita delinqüència, les drogues… formen part de la se realitat habitual, amb en David convertit en el petit heroi anònim de la seva família, algú que conserva el “do” de la innocència en un món hostil.
La literatura de Quim Español ens confronta amb una dura realitat. Lluny de proposar al lector una lectura paternalista o sentimental d’aquesta realitat, el converteix en un espectador d’excepció, que pot valorar i reflexionar, mirar i indignar-se i sentir-se solidari i identificat amb un tendre i afectuós adolescent “càndid, que no feble, plantat al mig d’un món agressiu”.
Més enllà de la descripció de les diferents realitats socials i personals, la novel·la genera algunes trames de suspens que deriven en un thriller amb alguna escena trepidant: com la vinculació del germà d’en David al Sindicat blanc i com és captat per al tràfic de drogues, mentre la policia en segueix la pista, i es converteix i “es coronava rei de la nit a la ciutat” ; o com en David i el Khalid preparen un ingenu pla i per dissoldre aquella societat facinerosa sense cap sentit del risc, i que tindrà dures conseqüències; la corrupció política; els desenllaços dramàtics…
Sobreviure en una societat postmoderna
Al llarg de la narració la reflexió i la crítica social hi són ben presents. No només en el fet de com la societat benestant mira aquesta altra part que conforma l’extraradi, sinó també el paper de l’ensenyament, el paper dels mestres i professors com a formador i acompanyants dels joves en la seva formació vital, més enllà del temari precís que forma el currículum acadèmic i la burocràcia a la que tant de temps dediquen els mestres. O el xoc de religions i el paper que cadascuna d’elles té en la vida de les persones.
Els capítols finals són d’una gran duresa emocional. El rai dels innocents vol interpel·lar el lector sobre “si algú així pot sobreviure en una societat postmoderna com la nostra”. Tot plegat sembla una qüestió de vencedors i vençuts.
