Convé dir d’antuvi que no hem de deixar que una bona sèrie televisiva ens espatlli un llibre extraordinari. És innegable que una part de l’èxit popular d’aquesta novel·la de la Margaret Atwood té a veure amb la popularitat la sèrie televisiva que ha arribat a totes les contrades del planeta.
Però El conte de la Serventa és un d’aquells llibres que ens farà gaudir de la bona literatura i, alhora, ens farà reflexionar sobre el món en què vivim i el que està per venir. De bell antuvi la canadenca Margaret Atwood es va plantejar que no inclouria al llibre “cap esdeveniment que no hagués succeït en el que James Joyce va anomenar el ‘malson’ de la història, ni cap mecanisme que no tinguéssim a l’abast: cap artefacte imaginari, cap llei imaginària, cap atrocitat imaginària”. I efectivament això és el que dona un toc de realisme i possibilisme a una obra amb la que el lector es pot sentir plenament identificat.
El resultat és un relat descarnat i dur, gens complaent en la descripció d’una societat en la que la submissió de les dones és total: les dones en edat fèrtil només tenen la missió de garantir la descendència de la classe dirigent i dominant. Amb descripcions precises d’una realitat asèptica, amb els papers de tothom perfectament definits i delimitats, lliure de sentiments, els quals malgrat tot no poden ser infinitament reprimits, talment com habitants d’una granja, la història de l’Offred a la República de Galaad es converteix en una denúncia dels totalitarismes i els fanatismes polítics i religiosos i de com els drets de la persones queden sotmesos i són bandejats per les castes polítiques dirigents en profit del seu propi benefici i interessos.
Paral·lelismes amb la nostra realitat
A El conte de la Serventa, és la disminució de la qualitat ambiental i la contaminació la que provoca la disminució de la fertilitat de les persones. La classe dirigent, que dicta les normes i marca les lleis, estableix que les dones fèrtils estaran al servei dels poderosos amb l’única finalitat de esdevenir serventes la finalitat de les quals es la reproducció al servei de la família per a la que treballen, després de ser violades en un acte ritual. La societat viu en una por constant, les conseqüències d’incomplir les lleis són devastadores, d’adoctrinament i el rentat de cervell són constants.
És evident que la mirada a la nostra societat actual i les seves derivacions hi és present en tot el libre. Avui dia hi ha certs axiomes que són indiscutibles, sobretot el diner, el capitalisme salvatge, i que les persones les que se suposa que representa no són al centre de les decisions que pren la classe política, mentre el feixisme, la misogínia, la xenofòbia són cada cop més impunement presents a la nostra societat… Talment com a la novel·la de Margaret Atwood.
El conte de la Serventa es pot considerar una novel·la plenament actual, lluny de tòpics ficcionals esdevé una denúncia de cap a on caminem en una societat que es basa únicament en valors materials i en la què una bona part dels ciutadans perden aquesta condició per a passar a ser consumidors submisos del sistema. De manera hàbil i precisa Atwoot dibuixa un futur perfectament possible, alhora que denuncia també l’antifeminisme latent i el poder de dogmes polítics i religiosos. I això que la novel·la va ser escrita als anys 80 del segle XX.
