La irrupció d’Angelika Schrobsdorff a l’ecosistema literari català va ser, certament, impactant. El seu llibre Tu no ets una mare com les altres va causar una forta impressió pel que explicava i per com ho explicava. Era, ben cert, una novel·la, però basada, e bona mesura en la pròpia experiència de l’autora i en l’atzarosa vida de la seva mera i ella mateixa, com a jueus i burgesos, durant l’adveniment del nazisme i els anys posteriors.
De la mateixa manera Els homes va generar al seu moment una forta controvèrsia a Alemanya en el moment de la seva publicació l’any 1961. Tanta que el llibre va ser directament censurat i els capítols finals del llibre directament suprimits. Ara l’edició que publica La Campana, en traducció d’Albert Vitó i Anna Puente recupera la versió original escrita per Angelika Schrobsdorff, no només pel que fa a aquells capítols suprimits sinó a totes les retallades que la censura va infringir a les successives parts del llibre.
Viure de manera lliure
Probablement Angelika Schrobsdorff es va avançar uns anys a l’alliberament social i sexual de la joventut i al trencament de tabús pel que fa al sexe o la política. Però en aquella societat que es recuperava dels estralls del nazisme i la derrota de la guerra, però que encara mantenia velles estructures mentals, per no parlar dels càrrecs polítics i socials que provenien d’aquells temps, un llibre de títol Els homes no va caure precisament en gràcia.
Llegit el llibre amb el pas del anys, la vessant sexual o de moralitat de parella ens pot sembla plenament superada, però convé dir que aquest no és un llibre que estrictament descrigui la vida de parella o sexual de la protagonista. Si fora això, de ben segur que La Campana no haguera incorporat el llibre al seu catàleg. Els homes és molt més que això, tot i que el llibre s’inicia amb el despertar de la curiositat sexual i sentimental d’una noieta de setze anys i acaba en la maduresa d’una dona àvida de viure intensament i sense cap preocupació moral. Cada capítol és una història d’amor: el capità, els germans, candidats a matrimoni, el seductor, el marit, el vencedor i el vençut… I els dos finals: l’artista i l’amant (inclosos, ara sí, en la nova edició catalana).
Més enllà d’això, l’Evelin viu la vida de manera lliure i sense lligam ni socials ni emocionals. El paper destinat a les dones en aquells moments de la història no va ser escrit per a ella, ni com a mare, ni com a esposa fidel i abnegada. L’Evelin reclama sempre i constantment, la plena llibertat de viure, conseqüència segura, de les moments dificultosos que va patir durant el nazisme i la guerra mundial. I és que, sí, clar, l’Evelin és l’alter ego de l’escriptora, com refermava l’editora de La Campana, Isabel Martí.
Despullant els sentiments
L’Evelin, doncs, viu, al dia i sense mira el futur. Els homes del títol són els que passen per la seva vida, de manera consecutiva: alemanys, pagesos hongaresos, russos, americans, anglesos… i amb característiques diferents: els amors de joventut, els pretendents abocats al fracàs, els seductor, el marit que es comporta seguint les regles del joc escrites en aquell moment, l’artista bohemi, el pare del seu fill, l’amic incondicional que fa de consciència crítica de la protagonista…
Tot això Angelika Schrobsdorff ens ho explica de manera nítida, despullant sentiments a voltes de manera impúdica i crua (que és el que realment devia fer mal a l’època). Lluny de generar crítica moral reactiva en el lector, l’empatia amb l’Evelin es referma a cada pàgina. La seva dura vida en aquella Europa conflictiva fa els dramatismes personals es mantinguin un pèl allunyats i la ironia i el sentit de l’humor hi siguin sempre presents, sobretot en la descripció dels convencionalismes socials del moment.
Les pàgines del llibre se succeeixen amb un ritme viu i un llenguatge i una narració àgil i apassionada, allunyada de la frivolitat etiquetada pel censor. L’autora fa una radiografia de les diferents societats del moment i també una radiografia de l’ànima de les persones, sense oblidar, però el dur patiment que va tenir i el fet que, de fet, l’Evelin-Angelika es considera (i ho és) una supervivent en un món advers…
Els homes és un llibre per a gaudir de bona literatura, per a endinsar-nos en l’ànima humana a un ritme trepidant i amb ple sentit de l’humor.
