Ramon Vilaró (Vic, 1945) és un periodista de llarga trajectòria, que ha estat corresponsal, sobretot del diari El País als grans centres de poder com Washington, Tòquio o Brussel·les. També és un autor d’èxit amb, entre d’altres, la biografia novel·lada de la família Comillas, amb arrels barcelonines, Tabaco. El imperio de los marqueses de Comillas (Martínez Roca, 2003), a banda de nombrosos llibres socials i polítics sobre els Estats Units, Filipines o Japó. A banda, en la seva faceta com a director de documentals, la seva obra ha estat exhibida i premiada als principals festivals. El darrer, Constante y el Floridita de Hemingway, on ressegueix la trajectòria de Constante Rivadaula, un lloretenc emigrat a Cuba que va tenir una relació ben especial amb l’escriptor nord-americà. Aquest documental, per cert, es pot visualitzar a través de l’enllaç que es troba al final del llibre.
Dòlars blancs (Edicions Cal·lígraf) és la primera novel·la de Ramon Vilaró en català, una història sobre blanqueig de capitals al llarg del segle XX i que té els orígens en una família amb orígens catalans a Cuba. El relat es mou a ritme de thriller i novel·la negra, amb aquella fina capa que separa la realitat de la ficció. Al llarg de tres generacions, Vilaró s’endinsa en una xarxa d’intriga, poder i diners al voltant de l’advocat i empresari Greg M. Blach (d’orígens gironins), amb els principals esdeveniments històrics del segle XX (de la revolució cubana a la guerra del Vietnam) com a teló de fons.
Dòlars blancs aporta bones dosis d’intensitat narrativa, combinant la precisió periodística amb la recreació literària. Un relat intens, àgil, ferm, amb personatges memorables, dosis d’acció i moment històrics determinants.
Aquesta és la seva primera novel·la editada originàriament en català…
Com a novel·la sí. Abans tinc un llibre de viatges, Nova York i Washington, editat per La Magrana. I, en el cas de Dòlars blancs, es publica ara en català, per Edicions Cal·lígraf, i sortirà més endavant en castellà, inclòs amb edició a Cuba.
L’ambició i els diners són els elements que hi ha darrere la trama de Dòlars blancs?
Sí, són les passions humanes, a les que afixaria el sexe, que mouen força el món en els seus diferents àmbits. Però, aquí també es forja una trama històrica i de poder al llarg de més d’un segle.
Tot i ser una novel·la, una obra de ficció, què hi ha de realitat en Dòlars blancs?
El llindar entre ficció i realitat sempre és molt fluid. És evident que en aquesta novel·la l’encaix de l’acció sempre va amb el calendari dels principals fets històrics, sobretot de Cuba i els Estats Units. Quant als personatges, es mesclen alguns reals amb els creats per la ficció, encara que, de vegades, potser la ficció es queda curta…
Dòlars blancs pot ser definida amb diverses etiquetes: novel·la històrica, novel·la negra, thriller,… també com una investigació periodística ficcionada? Perquè allò que narra és ben real…
S’entrelliga tot un xic. La història, l’acció, la passió, o fins i tot els crims. Doncs, sí, és a la vegada històrica, negra i thriller, sense oblidar el rigor de l’ofici de periodista en verificar els fets en què es basa.
Els orígens de la història són els d’una nissaga catalana a Cuba i posteriorment als Estats Units. Els catalans que hi van anar van fer molts diners?
No tots van fer fortuna. Escrivim, o narrem, històries dels que van triomfar i, poques vegades, dels que van patir i van morir sense deixar rastre. Quan els catalans van poder anar a Cuba, després de l’obertura del rei Carles III i, sobretot, a mitjan segle XIX, es van trobar amb una societat ja força sofisticada per la influència dels Estats Units, nascuts el 1776. També amb fortunes ja fetes per sucre, el tabac o el negoci dels esclaus, en el qual alguns catalans van participar i es van fer rics. Molts es van dedicar al comerç, a l’engròs o al detall, amb les cèlebres bodegues, on venien de tot. En aquestes sagues familiars, en el món navilier (els Comillas), banquer (els Gelats), farmacèutics (els Sarrà), sucre i refineries (els Suris) o rom (els Bacardí). Però a mi m’agrada la placa de la platja de Lloret de Mar en record als lloretencs que van fer les Amèriques i no van triomfar”. I van ser la majoria.
El relat de Dòlars blancs ens situa en diferents esdeveniments històrics del segle XX…
Sí, arrenca amb la independència de Cuba, el 1898, i s’enxarxa amb el, gairebé, naixement de Miami. Tot passa, en la ficció, a partir de la realitat dels fets històrics, fins a finals del segle XX, encara en vida de Fidel Castro.
Però sempre amb Cuba com a referent….
L’Havana i Miami, sobretot, perquè és aquí on la saga familiar del Blanc, d’imaginari origen català, gironí, reparteixen família, negocis, trifulgues i passions, al llarg de tres generacions, sempre enllaçat per un sol protagonista que és el fil que cus la novel·la.
El món obscur dels negocis tèrbols té moltes ramificacions, de l’alcohol, al joc, la droga o les farmacèutiques?
Bé, així és la història i això no és ficció. En tenim prou llegint diaris o informatius i repassant els fets: des de la Llei Seca, la Màfia, la droga (la legal i la il·legal) que crea negoci i addicció, com ara es viu amb el drama del fentanil, sense oblidar el, a vegades, tèrbol món d’alguns advocats, o l’interès sense fre i mirant cap a un altre costat, en el cas d’alguns bancs, d’aquí i de fora, a l’hora de fer beneficis.
Vostè ha estat periodista als principals centres de poder del món, com Washington o Tokio. Què hi ha de real i què de ficció en aquesta novel·la?
Sí, més de vint anys com corresponsal a Brussel·les, Washington i Tòquio, la major part per El País, del qual vaig formar part de l’equip fundador, amb crònica a primera plana al número 1del diari. En relació a Dòlars blancs, diré, només, que és probable que la ficció es queda curta enfront de la realitat.
També es dedica a la direcció de documentals, principalment sobre Cuba. La petja catalana a l’illa va ser important?
El periodisme és l’ofici d’explicar històries, com deia el mestre Gabriel Garcia Márquez. I això és el que faig, sigui en cròniques sigui amb els llibres. Però també en imatges des de la primera sèrie documental Made in Barcelona, amb els aspectes culturals en el marc dels Jocs Olímpics de 1992, o els dos últims sobre Cuba, amb Constante i El Floridita de Hemingway, història del lloretenc Constante Ribalaigua que va reinventa el daiquiri, tot creant el Papa Doble Hemingway, en honor del seu millor client durant més de vint anys. I, l’últim, Partagás. Puro Habano, explicant la història dels famosos cigars cubans, a partir d’un altre dels catalans nascut a Arenys de Mar, i que va triomfar, i va morir assassinat, sembla per problemes de faldilles, però que encara podem gaudir de la seva marca de puros elaborats a Cuba, encara que avui estiguin sota control de capital financer xinès. Així es la història i, de vegades, també l’explico amb documentals per televisions i festivals.
Dòlars blancs. Ramon Vilaró. Edicions Cal·lígraf. Figueres, 2023. 410 pàgines. 22,00 €
