Xavier Rius és un dels periodistes i estudiosos més ben informats de sobre les xarxes d’ultradreta del nostre país. També ha dedicat les seves investigacions al gihadisme, la immigració i conflictes com el del Magrib, els Balcans i el Pròxim Orient. És una persona gens amable per l’extrema dreta, tant que ha estat amenaçat sovint pels seus articles i llibres.
Els ultres són aquí és una radiografia de l’evolució de la ultradreta des dels inicis de Plataforma per Catalunya fins a la irrupció de Vox en l’àmbit espanyol i també al Parlament de Catalunya. Quan a les eleccions del 14 de març de 2021 Vox aconsegueix 218.121 que es reflectien en 11 diputats al Parlament (amb representació a totes les circumscripcions), es tancava un cercle que s’havia iniciat a les eleccions municipals de 2007 quan Plataforma per Catalunya obtindria 17 regidors a tot Catalunya amb un discurs xenòfob. Dels 5000 vots que PxC va aconseguir a les eleccions al Parlament de l’any 2003 als més de 200.000 de Vox el 2021 hi ha un llarg camí de grupuscles diversos, activitats més o menys minoritàries i noms propis que es van repetint per un lloc i altre.
Vox aglutina el vot ultraespanyolista
D’alguna manera Vox, tant a Catalunya com a l’estat espanyol aglutina un vot que fins ara es fragmentava amb sigles com Plataforma España 2000 (formada per Democracia Nacional i el Movimiento Social Republicano), Falange Española Independiente, La Falange-FE, Partido Carlista, Estado Nacional Europeo (obertament neonazis), entre d’altres.
A Catalunya el fenomen populista d’extrema dreta ha pivotat al voltant de les sigles de PxC, de Josep Anglada i entitats diverses com Casal Tramuntana i Societat Civil Catalana.. Però Xavier Rius recorda també alguns posicionaments de polítics del PP i Convergència i Unió que intentaven disputar el vot a aquests partits, com la proposta de l’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal de denunciar a la policia espanyola els estrangers empadronats sense papers, o les polítiques, propostes i posicionaments de Xavier Garcia Albiol a Badalona. Més endavant Arrimadas (Ciudadanos) i Álvarez de Toledo (PP) “competiran amb Ignacio Garriga també per qui era més patriota”.
Àmplia difusió mediàtica i acusacions populars
Els mitjans de comunicació han estat una important plataforma de difusió de les idees dels grups d’extrema dreta. Una manera notòria de publicitat van ser les accions judicials que l’anomenat sindicat Manos Limpias primer, i la mateixa Vox, de manera successiva, van exercir com a acció popular en judicis mediàtics com el d’Iñaki Undargarin i la infanta Cristina de Borbón, o contra el procés independentista. Assenyala Rius que “L’expansió i l’increment d’afiliats [de Vox] coincideix amb la major presència d’Ortega Smith als mitjans, també als de Catalunya,…”. I cita el programa FAQS de TV3, amb llargues entrevistes a Smith, a banda d’altres mitjans de masses espanyols.
Els ultres són aquí
Finalment, serà Vox qui finalment millor representa l’esperit ultra a Catalunya, vestit de nacionalisme espanyol i, sobretot, anticatalanisme. Després de dècades sense una identificació clara de la seva gent amb unes sigles, que eventualment van ser el PP, Ciudadanos, i entitats com Societat Civil Catalana, ara sembla que és Vox qui s’ha convertit en el pal de paller de l’extrema dreta a Catalunya.
Els ultres són aquí és un llibre ben documentat i ben narrat, farcit amb dades, noms propis, fets i esdeveniments, situats en la història recent, però també contextualitzats en el moment polític i social del país. Ens parla del fenomen de la ultradreta, de la seva ideologia i evolució, però també el situa en els espais comuns i de relació amb partits dretans com el PP, Ciudadanos o fins i tot Convergència i Unió. I també enllaça les relacions dels diferents grups i grupuscles i partits amb les xarxes internacionals d’ultradreta i feixisme.
Tot i l’ampli suport que sembla que progressivament van tenint partits com Vox i que pugui semblar que tenen també un component social i amaguin les seves arrels feixistes, com conclou Xavier Rius, “Era una constatació que la ultradreta, encara que pretengui maquillar la seva imatge, és el que és i ve d’on ve”.
Els ultres són aquí. De Plataforma per Catalunya a Vox. Xavier Rius Sant. Pòrtic Edicions. Barcelona, 2022. 296 pàgines. 18,50 €
