La dramàtica situació en què viu immers del Barça té una concreta plasmació en l’àmbit esportiu del primer equip de futbol, amb una resultat decebedors i un viatge a la deriva que el porta a situar-se al marge de la disputa dels títols en els que participa. Les anàlisi esportives es fan cada dia i a tothora, però les arrels profundes del problema del Barça es situen alguns anys més enllà, tal i com analitza Roger Vinton al seu llibre El Barça davant la crisi del segle, publicat per Edicions Destino.
Diu Vinton que el Barça “ha arribat exhaust a l’era de la pandèmia” i situa l’inici dels problemes a la darrera dècada en què la gestió dels seus dirigents “ha passat de ser deficient a temerària” i concretant el problema encara més en els darrers cinc anys, en un epíleg “que es pot qualificar de delirant sense por de ser titllat d’exagerat”. Efectivament els darrers fets ocorreguts, amb la detenció del president Bartomeu i un tèrbol cas de manipulació d’informació i desprestigi a les xarxes socials, afegit a la moció de cesura i la dilació en la convocatòria d’eleccions per part d’una junta gestora encarregada precisament d’això, són, en tot cas, la cirereta d’un amarg pastís de gestió “delirant”.
Desgavell generalitzat
Situa Roger Vinton l’origen de la deriva a Can Barça amb l’ànim de revenja del president Sandro Rosell de Joan Laporta, durant el mandat del qual el Barça “ascendia a l’Olimp del futbol”. A partir d’aquell moment l’herència rebuda és directament devastava amb un “desgavell generalitzat que s’ha apoderat del club” i una situació que ha portat a unes finances en situació “comatosa”. Vinton analitza de manera concisa i precisa aquesta deriva que ha portat el club a una situació que podria ser irreparable: del paper de la premsa i el seu poder manipulador en molts casos pera influir en el club i en els socis; a l’enorme prestigi a nivell mundial que dona representar el club i que ha ofert un minut de glòria a molts personatges mediocres; passant per un perfil de gestors certament mediocre, amb una nul·la exigència per part dels socis, que només semblen mirar els resultats (“la paradoxa del mal gestor: com pitjor, millor”).
L’aspecte esportiu tampoc queda fora de les reflexions (documentades) de Roger Vinton. Les males decisions han repercutit en el joc de l’equip, amb fitxatges qüestionables i extravagantment cars amb nul rendiment al terreny de joc i una mutació d’alló que és l’etil de joc, una cosa que “costa de definir, però que tothom sap què vol dir”.
El Barça davant la crisi del segle és un volum breu, un assaig intens i contundent, però també precís de tots els esdeveniments que han marcat la vida del club dels darrers anys i de com això ha afectat l’essència mateixa del Barça, desdibuixant el seu perfil al camp i malmetent la imatge institucional. Apunta alguns elements que requereixen anàlisi i reflexió (el paper dels mitjans o el del soci en el seu nivell d’exigència vers els directius) i projecta al futur el paper que el Barça ha de tenir o pot tenir en un món globalitzat i en un temps en què el futbol ha deixat de ser en bona part un esport per a convertir-se més en una indústria.
