La poesia d’Aléxandros Panagulis restava fins ara inèdita en català. El professor, traductor i hel·lenista Antoni Piqué n’havia començat una traducció que quedaria òrfena amb la seva mort l’any 1989. El seu relleu el prengué el també hel·lenista i traductor Eusebi Ayensa en una tasca que culmina amb la publicació de Us escric des d’una presó de Grècia, que aplega els seixanta-sis poemes que Panagulis va escriure durant el seu salvatge captiveri a les presons de la dictadura dels Coronels a Grècia.
Tortures i captiveri
Aléxandros Panagulis (Glifada, 1939-Atenes, 1976) era un jove militant d’esquerres quan va ser detingut l’agost de 1968 acusat d’atemptar contra el cap de la Junta Militar que havia pres el poder a Grècia l’any anterior. Panagulis seria salvatgement torturat per la temuda policia militar de la dictadura i va ser condemnat a una doble pena de mort en un judici-farsa. La Junta Militar pretenia que, si volia evitar la mort, Panagulis es retractés dels seus actes i demanés clemència, cosa que mai va contemplar. Finalment, romandria tancat a la presó durant quatre anys i mig després de commutar-li la condemna per la pressió internacional.
A la presó de Boiati, en una cel·la que havien construït específicament per a ell (com relata Eusebi Ayensa a la introducció del llibre) va ser sotmès a tortures gairebé diàriament (fuetades amb cables i filferros, colps amb barres de ferro, cremades als testicles, pas de la uretra d’una agulla fina escaldada al foc, intents d’asfíxia i un llarg etcètera). Panagulis, però, no es rendia i va protagonitzar vagues de fam i intents de fuga, i va canalitzar la seva ira, impotència i esperança a través de la poesia.
Aléxandros Panagulis escrivia els poemes en petits papers que havien servit d’embolcall o en paquets de tabac que sistemàticament li eren arrabassats pels seus guardians, i llavors “memoritzava els poemes o els reproduïa fent incisions amb una cullera a les parets de la cel·la”. En alguns casos va fer servir la seva pròpia sang que li regalimava de les ferides per a escriure alguns versos, amb l’ajuda d’un llumí.
Poesia de lluita
Els poemes de Panagulis són “poemes de lluita” i són ben allunyats de “l’emoció estètica”. Manifesten la confiança en la naturalesa humana i la convicció en la victòria en la lluita contra la tirania i en solidaritat amb altres pobles que sofrien com el kurd, els negres, els bascos o el poble de Bengala. Com bé assenyala Ayensa, “no esperem, doncs, floritures poètiques en uns poemes escrits amb sang, al caire de la mort”. Tanmateix, són poemes sense puntuació, en la majoria de casos.
Els poemes de Panagulis es refereixen a la lluita i la llibertat, amb proclames a la resistència i amb referències als mites clàssics (al poema “Ítaca”, per exemple), la mitologia i els déus grecs o fins i tot la religió.
L’agost de 1973 Aléxandros Panagulis es va poder acollir a una amnistia generalitzada dels presos polítics que va decretar una dictadura agonitzant. Moriria l’1 de maig de 1976, amb 36 anys, en un misteriós accident de cotxe després d’anunciar, dies abans, que faria públics documents confidencials que demostraven la col·laboració de diversos polítics grecs de la nova democràcia amb la dictadura del Coronels.
Panagulis ha esdevingut un símbol de la resistència universal contra la dictadura i el feixisme i un mite de la llibertat i la democràcia, com un “tenaç defensor dels drets humans, de la dignitat dels pobles i de les llibertats personals i col·lectives”, com assenyala precisament en professor Eusebi Ayensa. I aquests poemes, escrits amb sang, en són la prova.
Un llumí per ploma
sang vessada a terra per tinta
l’embenat de gasa oblidat per paper.
Però què escriure?
La meva adreça solament, tal vegada tindré temps.
Estranya, també s’han quallat la tinta.
Us escric des d’una presó
De Grècia.
Us escric des d’una presó de Grècia. Aléxandros Panagulis. Traducció d’Antoni Piqué i Eusebi Ayensa. Edicions Cal·lígraf. Figueres, 2022. 136 pàgines. 18,00 €.
