Pep Coll (Pessonada, 1949) és un autor reconegut, tant pels premis literaris que ha rebut, com pels fidels lectors que segueixen la seva obra. En el seu món literari hi són ben presents els Pirineus, amb títols com el recull de llegendes Muntanyes Maleïdes o la novel·la Dos taüts negres i dos de blancs, que va ser reconeguda amb els premis més destacats de la literatura catalana com el de la Crítica, el Crexells o el Prix Pyrénéen per la seva traducció francesa.
A La llarga migdiada de Déu (Edicions Proa), Pep Coll ens acota una història humana i emocionant, situada a la zona de l’Arieja en plena ocupació nazi a la Segona Guerra Mundial. El 1940 l’avenç imparable de les forces alemanyes per França empeny famílies senceres, amb ancians i nens, a fugir en desbandada cap al sud omplint les carreteres i patint els bombardejos dels avions alemanys. La situació és gairebé una repetició de la viscuda un any abans pels republicans catalans que fugien cap a França. La família de Samuel Silverstein és una de les víctimes del bombardeig alemany. Samuel, que treballa com a transportista, es queda sol i, juntament amb la família, perd la fe; es regira contra el Déu que abandona de manera tan flagrant la raça que s’havia compromès a protegir.
Silverstein, el colporteur, s’integrarà a una xarxa que ajuda a salvar infants jueus en una zona del Midi francès, prop de la frontera amb Espanya, l’Arieja, on conviuen jueus perseguits, catalans exiliats, francesos resistents i col·laboracionistes i els ocupadors nazis. El centre d’acollida dels nens jueus és el petit purgatori d’una llarga i difícil ruta que els ha de permetre la fugida a través de la frontera dels Pirineus fins a arribar a Barcelona, camí de la diàspora o d’una nova vida a Palestina.
Pep Coll narra, de manera coral, una intensa aventura per la llibertat, en la que hi són ben presents els diferents posicionaments en la guerra, els ecos de la Guerra Civil Espanyola i la repressió posterior, i també la difícil relació amb la religió i amb Déu davant d’una situació tan monstruosa.
Silverstein és un de tants herois anònims que van donar la seva vida per la dels altres, assenyat i reflexiu davant la situació que se li presenta i el dolor que pateix, decidit a salvar uns nois que han de ser el futur, amb les seves esperances, lluites i frustracions a la motxilla. Un futur, però que tampoc no és presenta brillant, com el mateix colporteur es planteja: “No són massa guerres per a la vida d’un home?”
Quina va ser l’espurna que va portar a aquesta novel·la?
Jo diria que hi ha tres espurnes principals. Una, la meva afició a fer excursions pels Pirineus. La segona, la visita al Museu del Colporteur a la petita població de Soeish (Arieja) i finalment, la lectura de Les muntanyes de la llibertat, de l’historiador Josep Calvet.
Com encaixeu la ficció amb la història real?
Els fets històrics que apareixen a la novel·la, els indrets geogràfics i algun dels personatges són reals. Pel que fa a les situacions particulars que viuen i pateixen els personatges de ficció, en bona part, les han viscut i patit altres persones amb un nom diferent.
El vell monestir en ruïnes és un petit espai d’esperança per als joves?
D’esperança i també d’angoixa i neguit. Els nois i noies interns fa temps que no tenen notícies dels pares ni de cap familiar. I a la vegada, saben que els gendarmes els tenen controlats i es poden presentar en qualsevol moment per lliurar-los als alemanys.
En Samuel Silverstein, amb la seva xarxa per salvar infants jueus, és un de tants herois anònims de la guerra?
Herois poc reconeguts, i de manera tardana a França. La persecució dels jueus era un assumpte vergonyós que valia més oblidar.
La figura del colporteur és meravellosa…
Un personatge entranyable, de dimensions mítiques. Es diu Christophe, que significa “el que transporta Déu”. Segons la tradició, sant Cristòfol era un gegant que passava persones d’una riba a l’altra del riu. Un dia va passar el nen Jesús a collibè i es veu que pesava tant com el món. Qui salva una criatura, salva el món sencer.
La religió hi té un paper important. Alhora mentre en Silverstein pateix una crisi definitiva de fe, hi trobem un jove que hi té totes les esperances en el judaisme i déu.
Efectivament, un dels adolescents anomenat Levy, és fill d’un rabí alemany i ell també té vocació de rabí. A pesar de l’oblit de Jahvé durant l’Holocaust, la religió tindrà un paper decisiu en la fundació del nou estat d’Israel.
També hi té un paper la filosofia, amb algun nazi filòsof…
M’ha sorprès constatar que bona part dels grans filòsofs alemanys, com Kant, Schopenhauer, Hegel i ja no diguem Nietzsche, es mostren furiosament antisemites. Es tracta, però, d’un antisemitisme que no tenia res a veure amb la biologia, com volien creure els nazis, sinó cultural.
Ens dibuixeu una Segona Guerra Mundial amb diverses fronteres i escenaris: França, Alemanya, Suïssa, Catalunya, España, Israel…
Pel que fa a les fronteres que en podríem dir salvadores per als jueus, a Europa només n’hi havia dues: Suïssa i Espanya. A Suïssa no els volien perquè, deien, era una barca molt petita i si admetien fugitius, s’enfonsarien. Franco els comença a admetre de mala gana a partir del 43 quan la guerra s’inclina per la banda dels aliats.
I alhora diferents perfils: col·laboracionistes, ocupants, milicians, estraperlistes, policies bons i dolents, maquis, refugiats i activistes…
El Midi francès es converteix en una mena de cassolet, el plat típic de la regió. Una olla barrejada en temps de guerra on s’hi troba un Cafarnaüm de persones de tota Europa, d’ideologia, situació econòmica i comportament moral diferents i contraposats.
Alhora és una novel·la coral, alguns episodis de la història hi són narrats per diferents veus.
La novel·la es pot comparar amb un arbre. El colporteur Samuel Silverstein, n’és el tronc principal. Té diverses branques que més o menys s’hi relacionen: els nois i noies interns de l’orfenat de Creu Roja suïssa, la família d’exiliats catalans, el propietari del monestir on viuen, i algun militar alemany.
Les rutes de fugida dels Pirineus van ser importants a la II Guerra Mundial?
Van ser decisives des del punt de vista humanitari i també militar per inclinar la guerra cap a la banda dels aliats. Gràcies a la frontera dels Pirineus es van poder salvar desenes de milers de jueus. Però també els joves desertors francesos i els pilots anglesos abatuts a França podien passar al Marroc per allistar-se a la França de De Gaulle o tornar a Anglaterra des de Portugal.
Quin paper hi juguen a la novel·la els fugitius catalans? A banda de la Guerra Mundial i de la postguerra espanyola, també s’hi apunten aspectes de la realitat política i social catalana del moment.
La família Clotet, antics militants d’Esquerra Republicana, encarnen moltes famílies catalanes exiliades a França que no se senten gaire còmodes amb exiliats d’altres zones d’Espanya. La lluita i el destí de l’Enric em fa pensar en el destí de Catalunya.
A final de la Guerra, amb la derrota alemanya, comença una altra història: la construcció de l’estat d’Israel i la diàspora jueva arreu del món.
L’estat d’Israel havia començat a formar-se cinquanta anys enrere. Va agafar molta empenta els anys 20 quan Palestina va deixar de pertànyer a l’imperi turc i va passar a l’Imperi Britànic. Hagué d’existir l’Holocaust, l’atrocitat més gran comesa pels humans, perquè arrenqués de manera definitiva.
La llarga migdiada de Déu. Pep Coll. Edicions Proa. Barcelona, 2023. 640 pàgines. 20,90 €
