El darrer llibre d’Oriol Junqueras arriba el dia 14 a les llibreries. Contra l’adversitat (Ara Llibres) és un compendi d’idees i reflexions, polítiques i personals, “escrites des de la presó, i gestades al llarg de tota una vida”. Són escrits en els que Junqueras aprofundeix pensaments sobre el seu compromís social i polític, el republicanisme, el canvi climàtic, la igualtat i el pes de la història, alhora que hi detalla experiències a la presó i ho embolcalla tot plegat amb un recull de múltiples cites bibliogràfiques.
El volum s’estructura en tres parts. A la primera hi fa un repàs d’algunes vivències viscudes a la presó; continua amb alguns records i episodis familiars que li han marcat la vida i, al darrer apartat reflexiona, amb la mirada posada la futur i “esperonant a les noves generacions a prendre’n part”. Enmig de totes elles, Jonqueres intercala línies adreçades als seus fills.
El dia a dia a la presó és rigorós i dur. El règim penitenciari té aspectes incompressibles de manera racional (els presos no poden jugar a escacs de dilluns a divendres) i d’altres en els que els funcionaris se salten directament la legalitat i penalitzen els presos polítics (el retard de mesos en rebre cartes o la incertesa de si les que s’han enviat han arribat a destí). El fet que les converses entre els presos polítics i els seus advocats fossin gravades incompleix la llei i la normativa internacional; o el fet que durant mesos Oriol Junqueres tingués vetat assistir a missa per a evitar les mostres de suport d’altres presos, mostra i certifica el paper de presos polítics que l’estat no els vol atorgar (per cert, cal destacar el lamentable paper, polític, dels capellans de la presó en aquest cas).
Modèstia, prudència i compromís
La darrera part del llibre se centra en algunes reflexions de caire general, sota l’epígraf de “Mirant el futur”, on en alguns apartat d’adreça directament als joves. Reivindica l’esperit de revolta juvenil i, en referència a les revoltes estudiantils del 68, diu que “les protestes estudiantils van fracassar, almenys aparentment, en la majoria dels seus objectius”, però “Simultàniament, aquells estudiants també van plantar les llavors d’algunes de les grans transformacions” posteriors “com el feminisme, l’ecologisme, o la lluita contra la discriminació racial”.
En referència a la situació política actual, reivindica Jonqueras “el deure de seguir explotant tots els camins democràtics que ens ajudin a acumular forces, a ampliar els suports, a teixir noves complicitats, a guanyar simpaties en l’opinió pública internacional…”, alhora que constata “l’Estat prefereix tractar la justícia de la nostra causa política com un problema d’ordre públic”.
Oriol Jonqueres acaba les seves reflexions dient que “No hem de témer al fracàs”, en un marc de “modèstia, prudència i compromís”.
El llibre es clou amb un epíleg de Meritxell Serret (el pròleg per la seva part és d’Alba Alfegeme), que destaca la “saviesa condensada, intel·ligentment trenada, que se’ns presenta des de la senzillesa i la humilitat que sempre ens regala l’Oriol Junqueras”.
Contra l’adversitat. Oriol Junqueras. Ara Llibres. Barcelona, 2021. 176 pàgines. 18,00 €
