Victor Hugo (Besançon, 1802- París, 1885) és un dels escriptors més importants de la literatura francesa i mundial del segle XIX. La seva obra, que inclou poesia, teatre i novel·la, és un dels llegats més importants de la història de la literatura, àmpliament reconeguda per la seva profunditat emocional i la seva habilitat per retratar la condició humana.
Una de les seves novel·les més famoses és Notre-Dame de París, que ara l’editorial figuerenca Brau presenta en una nova traducció de Maria Perpinyà. Publicada el 1831, la novel·la presenta una història complexa que gira entorn dels personatges principals: Quasimodo, el campaner de la catedral de Notre-Dame, Esmeralda, una jove gitana, i Claude Frollo, l’arxidiaca de Notre-Dame. A través d’aquests personatges, Hugo explora les diferències socials, la moralitat i les forces del destí.
La novel·la també serveix com a homenatge a la catedral de Notre-Dame, un símbol emblemàtic de París. Hugo descriu detalladament la catedral i la seva arquitectura, capturant la seva grandesa i importància cultural. La catedral, en aquest sentit, es converteix en un personatge més de la història, simbolitzant la permanència enmig del canvi i la passió humana.
A través de la seva prosa vívida i evocadora, Hugo ens transporta a l’ambient vibrant de París de finals del segle XV, ple de color, vida i intriga. La seva capacitat per capturar l’essència de l’època i els seus personatges fa que la novel·la sigui una lectura intensa i fascinant.
La novel·la ofereix una mirada penetrant a la societat parisenca de l’època, amb les seves estructures i diferències socials. Victor Hugo utilitza la catedral com a escenari central per explorar aquests temes, mostrant com la seva majestuositat i veneració s’entrellacen amb la vida quotidiana dels seus habitants, des dels nobles fins als més desposseïts. A través dels passadissos ombrívols i els carrerons embolicats de la catedral, els personatges de Hugo es mouen com peces en un taulell d’escacs, subjectes a les forces invisibles de la destinació i la determinació humana.
Un aspecte notable de la novel·la és la seva caracterització meticulosa. Quasimodo, el corcó i deformat campaner, simbolitza la tragèdia de l’alienació i el rebuig social, mentre que Esmeralda, la bella i compassiva gitana, encarna la innocència i la bondat enmig de la crueltat del món. El seu destí entrellaçat amb el de Claude Frollo, l’arxidiaca turmentat per les seves pròpies passions i obsessions, reflecteix les complexitats de la moralitat i el pecat.
Notre-Dame de París, ha estat una obra reconeguda al llarg dels temps i és notable la seva influència en la cultura popular que es palesa en les diverses adaptacions que se n’han fet per al teatre i el cinema.
Notre-Dame de París. Victor Hugo. Traducció de Maria Perpinyà. Brau Edicions. Figueres, 2024. 536 pàgines. 20,00 €
