Hi ha personatges que ultrapassen les pàgines del llibre en el qual l’autor els va situar. Sherlock Holmes sens dubte n’és un d’ells. Un museu a Londres, al número 221 B del carrer Baker ens permet visitar la casa que va compartir una època amb el seu estimat Watson i resseguir les seves nombroses aventures; la cua per a accedir-hi és a prova d’esperits pacients; la mateixa ciutat de Londres i la d’Edimburg tenen estàtues dedicades al sagaç detectiu.
Tot sovint ens meravellem, immersos en la lectura, de les habilitats de Sherlock, a qui tant proper ens sentim. I habitualment oblidem que és un personatge de ficció i que el mèrit li hem d’atribuir al seu creador Arthur Conan Doyle, qui no té estàtues ni museus ni estàtues dedicades. El personatge de Holmes ja es va convertir en real en el moment de la seva publicació i atesa la demanada popular, Conan Doyle va haver de “ressuscitar-lo” després de la seva desaparició a les cascades de Reichenbach. No es tracta només que les històries de Holmes, narrades pel Doctor Watson es reeditin contínuament, sinó que alguns autors han escrit noves versions i noves aventures del personatge.
Mereix un reconeixement especial ‘esforç editorial de reeditar el conegut com a “cànon holmesià” (quatre novel·les i cinquanta-sis relats) per part de Viena Edicions, amb noves traduccions de Xavier Zambranoc i interessantíssim textos d’acompanyament. S’han publicat fins ara quatre volums: Les aventures de Sherlock Holmes, Les memòries de Sherlock Holmes, El retorn de Sherlock Holmes, i ara aquest quart volum, El darrer cop d’arquet.
Aquest nou volum de Holmes, ens ofereix set nous relats, entre els quals alguns dels més reconeguts protagonitzats pel detectiu, com “El cercle roig” o “L’urpa del diable”. Originàriament el llibre es va publicar el 1917 en un període certament convuls de la Gran Guerra, en la qual Gran Bretanya es va veure implicada, uns fets que també es veuen reflectits en el llibre, amb trames d’espionatge i traïcions. Els relat de Conan Doyle s’adapten als nous temps i, a banda de la vinculació als temps bèl·lics, també es reflecteixen els canvis que evolucionen la rígida societat anglesa, amb una mirada diferent al matrimoni o les relacions familiars.
Josep Lluís Martín Berbois, signa l’epíleg del llibre, en el que contextualitza les narracions incloses i ens dibuixa el perfil de Conan Doyle com a polític i activista; ens narra la fugaç presència a Barcelona i un molt interessant episodi policial amb el detectiu anglès Charles Arrow, de Scotland Yard, a la capital catalana el 1908. El policia fou conegut com a Sherlock Arrow i havia d’assessorar l’Oficina d’Investigació Criminal, en una ciutat convulsa.
Gaudim, doncs, de les eternes aventures de Shelock Holmes.
