Les històries del comissari Salvo Montalbano són sempre un refugi segur per als amants de la bona literatura policíaca. Proper, el comissari crear per Andrea Camilleri, té una dimissió humana amb el que qualsevol lector es pot sentir identificat. Devot de la seva feina, però també de la vida, que es pot representar en la bona cuina i l’embolcall de mar de la seva Vigata, tot sovint veu interrompuda la seva tranquil·litat amb casos en els que s’implica de manera visceral i intensa.
Publicada originàriament el 2017, La xarxa de protecció (Edicions 62) veu ara la llum en català dos anys després de la mort d’Andrea Camilleri, sumant-se a la llarga fila de llibres protagonitzats pel característic personatge com La forma de l’aigua, El gos de terracota o La piràmide de fang.
Retorn als anys 50
A La xarxa de protecció Montalbano veu pertorbada la seva tranquil·la existència quan una troupe cinematogràfica s’instal·la a Vigata per al rodatge d’una sèrie sueca ambientada als anys cinquanta. Carrers, places, la platja i fins i tot la trattoria de l’Enzo han estat ocupades pers bàrbars del nord. Aquest retorn ambiental als anys cinquanta embolcalla amb un estrany succés que es mou en l’eteri món del ciberespai, les xarxes socials i la nova tecnologia, en un cas d’un suposat atac terrorista a una escola, amb uns joves com a protagonistes. I encara, Montalbano investiga una misteriosa mort que va succeir molts anys enrere, la única pista de la qual és un enregistrament, en format de súper-8, d’una paret blanca.
Els nous esdeveniment i investigacions flueixen de manera natural, com és habitual en els casos de Montalbano, rodejat del seu cercle d’amics i col·laboradors, els entranyables Caterella, Augello, Fazio…; el restaurant d’Enzo; el port en el que fa les seves habituals caminades; i la sempre present, i absent alhora, Livia. Resseguim les diferents trames al ritme del temps i l’ambient de l’illa, de la fina ironia del detectiu i l’habitual i mordaç crítica social.
És sempre un gran plaer apropar-se a la literatura precisa i planera alhora d’Andrea Camilleri, el seu llenguatge incisiu, descriptiu d’una potser irreal Sicília, tant deutora del seu passat. Lluny de superherois, de grans maquinacions i crims sobredimensionats, Montalbano viu el dia a dia de la seva petita comunitat, intuïtiu i sempre tenaç i tossut. Una meravella, com sempre.
La xarxa de protecció. Andrea Camilleri. Traducció de Pau Vidal. Edicions 62. Barcelona, 2021. 256 pàgines. 18,00 €
