La sèrie Millennium va néixer el 2005 de la mà de Stieg Larsson (1954-2004), periodista d’investigació suec que va morir tràgicament d’un atac de cor pocs dies després d’entregar al seu editor el tercer volum de la sèrie. No va arribar a veure l’èxit global que van aconseguir les seves tres novel·les, Els homes que no estimaven les dones, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina i La reina al palau dels corrents d’aire.
Les tres obres estan centrades en els personatges de Mikael Blomkvist, un periodista d’investigació, i Lisbeth Salander, una hacker brillant i antisocial. Les novel·les es van convertir en un fenomen mundial, un èxit del qual el seu autor no en va poder gaudir. Larsson va seduir milions de lectors amb la seva habilitat per crear personatges complexos i captivadors, i abordar temes com la desigualtat de gènere, la corrupció i la violència contra les dones, en una clara actitud crítica i de denúncia de la societat sueca.
Per decisió, controvertida, dels hereus de l’autor, la trilogia Millennium va ser continuada per David Lagercrantz, escriptor i periodista suec conegut per les seves biografies i novel·les de ficció. Va acceptar el repte de portar endavant la història iniciada per Larsson i va escriure tres noves entregues que ampliaven l’univers de les seves obres. Tot i les opinions diverses sobre aquesta continuació, els llibres protagonitzats per Salander i Blomkvist encara són llegits per molts lectors a tot el món, i s’han publicat a més de 50 països (a Catalunya de la mà de Columna Edicions), amb més de 100 milions d’exemplars venuts.
Ecologia i corrupció
Després de Lagercrantz, va ser la fotògrafa, periodista i escriptora sueca Karen Smirnoff va ser seleccionada pels hereus de Stieg Larsson per continuar la sèrie. El setè volum de Millennium, Les urpes de l’àguila, es publica en català amb traducció de Jordi Boixadós.
En aquesta novel·la, Smirnoff recupera els personatges d’Elisabet Salander i Mikael Blomkvist, en una investigació amb un rerefons ecologista al voltant de l’explotació d’unes terres pràcticament deshabitades i riques en recursos naturals al nord de Suècia, on tots dos es retroben per casualitat. La corrupció i el diner fàcil atrauen ràpidament els grups criminals més perillosos, en connivència amb alguns polítics locals amb aires de grandesa.
Amb habilitat narrativa i ritme cinematogràfic, amb frases curtes i directes i un detall incisiu en les escenes de violència, Smirnoff descriu una xarxa de corrupció emparada en l’explotació d’energies renovables enmig d’un ambient polític en què es consolida, imparable, la ultradreta. En aquest sentit, la novel·la manté la mira crítica de Larsson a la societat sueca. Les urpes de l’àguila presenta una nova perspectiva sobre els personatges d’Elisabet Salander i Mikael Blomkvist. La Salander de Smirnoff és una dona més madura i complexa, i Blomkvist és un home més vulnerable i amb ombres inquietants.
Amb Les urpes de l’àguila, Karin Smirnoff contribueix a mantenir la popularitat de la sèrie, que ja és un clàssic de la literatura policíaca, ara en format franquícia.
Les urpes de l’àguila. Karen Smirnoff. Traducció de Jordi Boixadós, Columna Edicions. Barcelona, 2023. 592 pàgines. 22,90 €
