La danesa Karen Blixen va escriure la majoria de la seva obra en anglès, utilitzant el pseudònim d’Isak Dinesen. Es va traslladar a Kènia quan es va casar amb el baró Blixen, amb el que va tenir una difícil relació. Refugiada en la literatura és autora d’un recull de contes gòtic i d’altres llibres reconeguts com El festí de Babette o els Contes d’hivern, i va ser en diverses ocasions candidat al premi Nobel de Literatura.
La seva gran obra és aquest Lluny de l’Àfrica (La granja d’Àfrica en el títol original en danès), publicada el 1937 i que va tenir una exitosa versió cinematogràfica, Memòries d’Àfrica, protagonitzada per Robert Redford i Meryl Streep, que va guanyar uns quants premis Oscar.
Més enllà de la pel·lícula (el lector faria bé de no tenir-la massa present), Lluny de l’Àfrica és un relat poderós i seductor narrat per una dona poc convencional que va acabar dirigint una plantació de cafè a Kènia, un cop el seu marit la va abandonar a la recerca de noves aventures sentimentals. De Dinamarca a Kènia, el canvi no podia ser més sobtat i així queda reflectit en aquesta obra, que narren els 17 anys que va passar a l’Àfrica, les lluites per la supervivència i la seva relació amb el lloc.
Els anys més feliços de la seva vida
Com no pot ser d’altre manera el llibre és fruit del seu temps. Dinensen es va traslladar a l’Àfrica el 1914, quan es va casar a Mombasa amb el baró Blixen-Finecke. Era l’època del domini colonial europeu sobre el continent i en aquest context es situa la narració de Dinensen. El relat ens permet també endinsar-nos en les relacions socials i de poder dels colons europeus i la submissió i tracte als habitats del país colonitzat. Però l’autora fa també una immersió en el territori kenyà, en la bellesa de les seves terres i paratges, els colors del cel en les diferents hores del dia, i els habitants de les diferents tribus… Però també hi ha els moments difícils com l’època de les pluges (“una experiència terrible, esgarrifosa”).
Però la tasca de la narradora en aquelles terres és dura. Ha de mantenir una plantació (“una plantació a l’Àfrica, al peu de la serra de Ngong”) amb les nombroses dificultats que es troba en unes terres “una mica altes per a cultivar-hi cafè”. La plantació patia els mesos de fred que cremava els brots, les ventades de les planes o poca pluja. La baixada de preus del cafè va suposar els temps difícils i finals de la plantació, sotmesa a tot tipus de vaivens.
Durant la seva estada a Kènia, va conèixer una anglès aventurer “que considerava l’Àfrica casa seva”, Denys Finch Hatton, amb el que van mantenir una intensa relació d’amor i complicitat que va contribuir encara més a lligar-la a aquelles terres. En Denys, però, patirà una accident: (“En Denys s’havia estavellat amb l’avió, i s’havia matat”). Quan, finalment, Dinensen ha de vendre la plantació i retornar a Europa, deixa enrere els anys més feliços de la seva vida.
La lectura de Lluny de l’Àfrica és una experiència meravellosa. Rica en detalls i experiències, la narradora transmet els sentiments a cada paraula, a cada descripció d’aquell paisatge meravellós que estima. Cada pàgina ens permet percebre la sensibilitat en la quotidianitat i la fortalesa en les situacions difícils i com aquell tros d’Àfrica és una mena de paradís emocional en contrast amb l’Europa de les guerres, els fanatismes i la depressió econòmica.
Lluny de l’Àfrica és un bell relat.
Lluny de l’Àfrica. Isak Dinesen. Traducció de Xavier Pàmies. Viena Edicions. Barcelona, 2021. 424 pàgines. 26,00 €.
