ACN- L’escriptor francès Mathias Enard (Niort, 1972) reflexiona sobre els reptes del món actual a la novel·la El banquet anual de la confraria d’enterramorts (Empúries). L’autor ha manifestat que el llibre té un punt de vista “lleuger, irònic i fa riure”, i al mateix temps parla sobre coses “més profundes sobre el món actual”. Enard ha recalcat el missatge ecologista de la novel·la, i ha dit que “És el camp qui ens diu al final què hem de fer i com. Hi ha una espècie d’urgència d’escoltar aquest missatge ecològic i és una part dels discursos més seriosos”. En concret, sobre les reflexions del món actual ha enumerat que “hi ha moltes reflexions” sobre la realitat de l’agricultura, els canvis que s’han de fer a la Política Agrícola Comuna (PAC) europea, com han de canviar els hàbits des del punt de vista del consumidor, fins al productor, com amb el canvi climàtic posa reptes que “surten de la terra mateixa”.
Moment complicat
“Avui és impossible no tenir un missatge ecologista perquè estem en un moment complicat”, ha explicat Enard, que no només ofereix el punt de vista dels pagesos, sinó també dels usuaris i de la gent que viu al camp, sinó també de ciutadans que només volen viure al seu poble i no patir les conseqüències de la brutalitat del canvi climàtic. “Intento fer veure i escoltar veus diferents”, ha precisat Enard, per exemple també hi inclou la veu de pagesos més tradicionals dels anys 70 i agricultors més joves que “intenten coses noves”, com la implantació de la cultura bio.
Amb traducció de Jordi Martín Lloret, El banquet anual de la confraria d’enterramorts és el diari tragicòmic d’un estudiant d’antropologia que s’instal·la en un poblet francès. Aquest episodi s’entrelliga amb un recorregut per la història de França des de la invasió dels francs fins al segle XX. Enard hi retrata episodis d’amor i de tragèdia, de present i passat, tot embolcallat amb un esdeveniment excepcional: mentre arreu les defuncions no deixen de succeir-se, en aquest poble la Mort dona una treva de tres dies als vius i ofereix un parèntesi sorprenent de menjar, beure i celebració als seus servidors més fidels. El pantagruèlic Banquet anual de la Confraria d’Enterramorts.
Segons ha explicat Enard, la professió del protagonista li permet interessar-se per qüestions contemporànies, i realitats científiques, com la vida del camp, i li dona una profunditat a les seves reflexions, tot i que “el noi no és molt brillant, sinó una mica limitat”, donant un toc humorístic a la novel·la en “posar de manifest el decalatge entre el que pensa i el que hi ha al voltant”.
Un retorn a la seva regió
“Sempre havia pensat que algun dia escriuria alguna cosa sobre la meva regió. És el lloc on vaig créixer. Vaig estar aquí fins als 18 anys i després vaig anar a París”, ha dit Enard, que sabia que algun dia tornaria, tot i que no sabia “ni com ni quan”. El 2009 va començar aquest projecte, quan va trobar la idea del personatge principal per parlar d’algun intel·lectual, que no sabia si seria un periodista o escriptor, i al final és un noi que fa la tesi sobre el poble, que és inventat.
“Totes les meves novel·les no eren gens franceses. Hi havia coses d’Orient Mitjà i fins i tot de Barcelona, però res de França i sabia que havia de tornar i explorar aquesta regió d’una forma literària”, ha dit.
L’autor ha afegit: “Sempre m’han dit que als pobles petits no passa mai res i que estan fora de la història, i en canvi no és veritat”, mentre que per a ell, passen tantes coses en un de petit com en un de gran. “No hi ha la petita història i la gran història, sinó que tot forma part d’una història comuna”, ha defensat.
Els enterramorts, “primer ofici”
Pel que fa als enterramorts, que donen títol al llibre, ha defensat que és el “primer ofici de la humanitat”, ja que per desgràcia tothom mor, ha dit. “No ho veiem com una professió normal els que som fora del gremi”, ha considerat Enard, que ha remarcat que també els enterramorts tenen els seus gremis i formes de funcionar universals. A més, ha destacat la contradicció que els enterramorts “són la vida mateixa però viuen amb la mort”, i que “és un bon lloc per veure les diferències ètniques”.
“El resultat que jo volia assolir era fer un retrat bastant just del que ha sigut la història d’aquesta regió, i a través de la història aquesta, la història de França mateixa, però també d’Europa i d’una part del món”, ha dit l’escriptor, que proposa una “història local i internacional a la vegada”, ja que considera que el món és a tot arreu i està format per poblacions petites que són una part del món, i no hi ha cap separació entre cultures, llocs i personatges.
Punts en comú per als lectors catalans
A parer seu, tots els destins estan lligats uns als altres, i la forma de veure-ho era precisament agafar un lloc concret i petit i veure com aquest lloc estava vinculat a l’universal. Enard reivindica que els lectors catalans veuran molts punts en comú, i que podran gaudir també de les diferències idiosincràtiques amb els francesos, i “riure de la seva passió pels formatges i els vins”. També convida els lectors a apreciar que hi ha una forma de patiment o dolor històric, de com d’universal és que les persones són “filles de la història” i els seus destins estan lligats: “Som només un, la humanitat”, i ha recordat que els reptes ecològics de Catalunya i França són els mateixos.
