La poeta, assagista, narradora, traductora i crítica literària Marta Pessarrodona (Terrassa, 1941) torna a les llibres per partida doble amb la publicació de l’antologia A favor nostre (Godall Edicions) i el poemari Variacions profanes (Viena Edicions), tot just després de rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
A favor nostre és un passeig de més de 50 anys de creació poètica, mentre que Variacions profanes són poemes inspirats en la relectura de la Bíblia. En una entrevista a l’ACN, assegura que “si la literatura és una piràmide, al seu cim hi ha la poesia”, al temps que celebra el bon moment pel qual està passant la poesia catalana i els seus poetes actuals: “No tenim cap mèrit perquè tenim una tradició riquíssima i esponerosa”.
Després de la mort de Franco, Pessarrodona assenyala que algú va dir que la poesia era pròpia de “pobles de tam-tam” i que “Catalunya havia d’aposta per les novel·les”, però aquest, ha dit, és un comentari que a Nova York “hauria fet riure” perquè la poesia està valoradíssima com a Londres i Berlín i a tot arreu. “Si la literatura és una piràmide, al seu cim hi ha la poesia, per mi és el màxim, sense menysprear res”.
En aquest context, Pessarrodona destaca que la Setmana de Poesia de Barcelona omple a tot arreu i els festivals de poesia que es fan a Catalunya i al País Valencià “omplen a vessar”. De fet, assegura que “els i les poetes catalanes actuals no tenim cap mèrit perquè tenim una tradició riquíssima i esponerosa”.
També en el moment de publicar poesia creu que aquest és un bon moment: “Ara hi ha 10.000 editorials que en publiquen, quan vaig publicar el meu primer llibre només n’hi havia una. Ara hi ha molts mitjans per donar-te a conèixer”, afegeix.
‘A favor nostre’
L’antologia A favor nostre realitzada per Àngels Gregori i amb un epíleg del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, es divideix en tres parts. La primera correspon a versos de poètica urbana sobre ciutats que Pessarrodona s’ha fet seves com Barcelona, Londres i Berlín; la segona, està formada per poemes de caràcter “amorós, confessionari i conversacional” i, la tercera, per poemes en els quals l’autora ret homenatges com a Carles Riba, T.S. Eliot, Rosa Leveroni i Marià Vancells, entre d’altres. “M’ha semblat molt bé la tria que n’ha fet l’Àngels. Jo respecto molt al poeta Josep Carner que quan va plegar va canviar les seves poesies, però jo en canvi les deixo com estaven i no sé si és una virtut o un defecte”, apunta.
La poeta explica que està molt d’acord amb la selecció que n’ha fet Àngels Gregori al llibre de 50 anys de carrera poètica. El títol es basa en el seu llibre A favor meu, nostre de l’any 1981 i creu que “és un títol que li va molt bé perquè es pot interpretar de moltes maneres, que és el bo de la poesia i cadascú en pot fer una lectura particular”.
‘Variacions profanes’
L’autora ha publicat també recentment Variacions profanes (Viena Edicions) amb poemes inspirats en la relectura de la Bíblia. Reconeix que és una lectora de la Bíblia perquè creu, com Borges, que és “una història de la literatura”. Els poemes d’aquesta obra estan fets en vers hebreu, que és el dels salms i “es basa més amb el que dius que com ho dius”. Tots els poemes en general s’han fet a partir d’una lectura bíblica amb epígrafs en gran part dels poemes que són cites bíbliques.
