L’editorial barcelonina Viena Edicions ha publicat Llum a les golfes, la primera antologia de haikus escrits per un centenar d’autors catalans durant més d’un segle de producció d’aquesta breu forma de poesia tradicional japonesa. Peces de tres versos que parteixen d’un “perfum i esperit oriental” que van conrear autors com Joan Salvat-Papasseit fins a la contemporaneïtat d’escriptores com Sílvia Bel, passant per Salvador Espriu, Màrius Torres, Montserrat Abelló o Joana Raspall. La voluntat del llibre és “cridar l’atenció” sobre un fenomen que es dona a la literatura catalana des dels inicis del segle XX, i demostrar “d’una vegada per totes que no és una broma”, ha advertit el poeta i assagista Sam Abrams. “Tenir aquest patrimoni tant abundant és un luxe”, ha assegurat.
96 autors i 1596 poemes
Un total de 1596 poemes recull aquesta antologia que inclou 96 autors de tots els territoris de parla catalana des del 1906 fins el 2018. El primer haiku de la literatura catalana s’atribueix a Eugeni d’Ors, que juntament amb Joan Alcover obren un llibre farcit de petites dosis de “dramatisme i tensió”. El títol, Llum a les golfes, prové del primer vers de l’únic haiku que va escriure Tomàs Garcés, editat dins del seu dietari El temps que fuig (1984).
Importada del Japó a través de França i Anglaterra, la tradició del haiku a Catalunya neix a principis del segle XX, quan encara “massa amagada”, va fer-se lloc entre els escrits de grans escriptors de l’època. El segon gran moment del haiku va ser als anys 70 quan un “nou furor” per aquesta influència oriental va servir de “revulsiu” i renovació de la ja decadent poesia social i civil de la dècada anterior. “És una forma seriosa. Aquest llibre és un cop contundent sobre la taula sobre la importància històrica i estètica del que és el haiku”, ha assenyalat Abrams, qui ha fet la selecció dels poemes, les notes i el pròleg del llibre.
Autors moderns i contemporanis
Ordenats cronològicament, l’antologia fa una selecció de la producció de haikus en 112 anys d’història, amb exponents com Josep Maria Junoy o Carles Sindreu, Salvador Espriu, Màrius Torres, Rosa Leveroni, Montserrat Abelló, Joana Raspall o Josep Palau i Fabre. Un gènere que segueix fins a l’actualitat, amb autors com Sílvia Bel, Susanna Rafart, Abraham Mohino o Jordi Mas López, que “acosten i obren” una tradició del segle XVII.
Pel fet d’haver-hi un patrimoni “de gran magnitud”, Abrams espera que aquesta no sigui l’última antologia sobre el haiku a Catalunya. Amb aquesta primera, però, ha recuperat autors “oblidats” i ha donat a conèixer una faceta poc coneguda de poetes emblemàtics. “No totes les tradicions literàries poden tenir aquest llibre”, ha reblat Abrams sobre la riquesa del haiku en la literatura catalana.
