Aquest volum que aplega cinc converses amb Lluís Solà és un llibre breu però d’una gran densitat. Densitat perquè Solà hi aboca pensaments i reflexions constants, de manera precisa i ben travada i adients. Al darrera hi ha un pòsit d’experiències i d’anàlisi de la realitat del país, la cultura i la seva història recent.
Montse Caralt, actual director de la Fundació Miquel Martí i Pol, ha aplegat les xerrades que va mantenir amb Solà sobre “la infància, la dedicació política, la manera d’entendre el país, el teatre, la reivindicació política i l’escriptor com a tal”, en un volum que repassar els anys de formació del poeta i els diferents vessants de la seva personalitat: la passió pel teatre, la desesperació per la situació política o la voluntat de bastir estructures culturals sòlides i duradores.
Lluís Solà col·laboraria amb la revista literària Inquietuds (que s’havia de publicar per imposició en català i castellà) abans de format part del nucli fundador de Reduccions. Teatre i poesia, traduccions (Antígona, Brecht, Beckett, …) i creació, activisme cultural (que també és fer política) serien els eixos en què treballa Lluís Solà. Com a poeta ha rebut el reconeixement tant dels lectors com a través de premis com el Nacional de la Crítica o el Premi Lletra d’Or, entre d’altres). L’any 2016 va recollir la seva obra a Poesia completa (Edicions de 1984).
Compromís amb el país
En aquestes converses, Lluís Solà reflexiona sobre la seva presa de consciència cultural i nacional que tenen el punt comú de la persecució de la llengua durant el franquisme i la ferotge dictadura que va practicar l’anorreament del país; “l’Estat ens ho havia pres tot, ens havia privat de llibertat i estava decidit a ofegar la nostra llengua i la nostra cultura”.
Contra aquesta realitat i conformant-ne la pròpia, Solà articula la seva convicció al voltant de la “paraula”, en tant que home de cultura, però també amb un compromís polític amb el PSAN a partir de l’any 1975. La seva voluntat era treballar per “fer que el país fos un país com qualsevol altre, que gaudís de les mateixes llibertats i les mateixes capacitats de decidir”.
Les seves reflexions sobre la llengua mantenen, avui dia, una vigència per desgràcia dramàtica, però ben real:
“L’Estat espanyol ha fet servir dos sistemes per anar exterminant la llengua catalana als Països Catalans. (…). Quan tenen el vent a favor prohibeixen la llengua a tots els nivells. No hi ha bilingüisme ni cap mena de tolerància. Intenten la liquidació més ràpida possible. Quan no el tenen tant a favor, imposen un bilingüisme clarament parcial: el català és obligatori per llei i el català no. Tots dos sistemes tenen el mateix objectiu. Exterminar la llengua catalana. (…). La prova és rotunda. Durant els darrers anys del bilingüisme imposat, de 1977 a 2018, el castellà avança i el català recula.”
Cinc converses amb Lluís Solà. Montse Caralt. Edicions de 1984. Barcelona, 2022. 160 pàgines. 17,00 €
