Reivindica Xavier Antich al pròleg d’aquest llibre que cal llegir Primo Levi “per no oblidar què va passar a Auschwitz” i per “no menystenir ni banalitzar el retorn de les ideologies de l’odi” i la normalitat amb què s’escampa arreu d’Europa, de nou, el feixisme.
Juntament amb altres autors com Joaquim Amat-Piniella, Jean Améry o Jorge Semprún, Primo Levi va ser una figura central de la literatura de l’holocaust. A través de les seves obres va narrar, amb gran sentit de l’ètica i la dignitat, què va passar als camps de la mort nazis, amb l’autoexigència de “viure per explicar”. En aquest sentit, Si això és un home no és només la seva obra més representativa, sinó també una de les més importants i destacades de la literatura del segle XX.
Un tast antològic
Tot i això, com remarca Xavier Antich, seria injust considerar Levi com a autor d’un únic llibre. I el recull Auchwitz, ciutat tranquil·la (Edicions 62) permet resseguir la literatura de Primo Levi com una mena de “tast antològic” d’una obra “immensa, polièdrica i multiforme, a la qual aquest volum vol servir de porta d’entrada”, en paraules d’Antich.
Els deu relats aplegats en aquest volum tenen un alt valor literari, i són prova, tanmateix, del nivell d’exigència i solvència narrativa de l’autor. Es presenten acompanyats a l’inici i com a cloenda de sengles poemes “Filera fosca” i “Cant dels morts en va”, en què reivindica els morts de “Treblinka, de Dresden i d’Hiroshima”, però també “Els desapareguts de Buenos Aires, Els morts de Cambodja i els moribunds d’Etiòpia”.
Les històries narrades s’apropen de diferents maneres i estils literaris a aquell Auschwitz que tant va marcar la vida i la creativitat de Primo Levi. Però parla dels camps parlant de moltes altres coses, com els tres relats fantàstics, o el meravellós “Capaneu”, una història d’Auschwitz explicada quinze anys després d’Auschwitz. O de la paradoxal “ciutat tranquil·la” del camp de concentració. I encara “Vanadi” on narra la història de com la casualitat va voler que trenta anys després aparegués a la seva vida professional (era químic) un Doktor L. Müller que dirigia una fàbrica de Buna durant l’holocaust i que li preguntava sorprès “Per què té l’aire tan inquiet?”. Els records de què va passar i la voluntat del doctor de mantenir-hi contacte amb una reescriptura del seu paper en la història, el porten a reflexionar que “d’Auschwitz n’ha de respondre cada alemany, fins i tot cada home”.
Primo Levi segueix sent un autor imprescindible, com ho demostren els seus llibres i les seves reflexions. Cal llegir Primo Levi per no oblidar, per comprendre.
Auschwitz, ciutat tranquil·la. Deu contes. Primo Levi. Traducció de Teresa Muñoz i Xavier Riu. Pròleg de Xavier Antich. Edicions 62. Barcelona, 2022. 168 pàgines. 17,50 €
