ACN- L’historiador i escriptor Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 1894-1971), membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va redactar nombrosos dietaris al llarg de la vida, que s’han hagut de publicar d’una manera “accidentada i atzarosa”. Coincidint amb el cinquantè aniversari de la mort de Soldevila, la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC ha reunit escrits inèdits que formen part d’aquests dietaris. Recollits de manera manuscrita en petits fulls i en quaderns de butxaca, s’agrupen en dos grans blocs: el primer centrat en els anys 1922-1925, i el segon, en el període 1964-1966.
Enric Pujol i Casademont, editor de l’obra, subratlla la importància de l’aparició d’aquests escrits, que Eva Soldevila, vídua del fill de l’historiador, Gerard Soldevila, ha trobat a casa seva: “Omplen buits que teníem i completen un cicle de dues mil pàgines de dietaris, que són clau per a entendre la seva trajectòria vital”. Dels dietaris de joventut, explica, “parla molt del seu festeig amb Ivonne, amb qui es va casar” i són dietaris bastant íntims. “Ara caldrà plantejar-se potser una edició conjunta de tots els volums dels dietaris ja publicats, però ara ordenats cronològicament i anotats”, afegeix.
Amb la Generalitat republicana
Pujol explica que els dietaris que ara es publiquen donen informació del Soldevila historiador i de les seves posicions culturals i polítiques. Deixeble d’Antoni Rubió i Lluch, primer president de l’Institut d’Estudis Catalans, es va formar forma als Estudis Universitaris Catalans. “Va defensar l’equanimitat, però es va comprometre amb la reivindicació nacional catalana, cultural i política i va donar suport a la Generalitat republicana. Als anys 20 va lluitar contra Primo de Rivera i col·laborava molt amb la premsa estrangera i hi criticava la dictadura”. Després, afegeix, “va lluitar per l’autogovern i va defensar la Generalitat durant la guerra”.
Els dietaris revelen també un escriptor amb ganes de desenvolupar més la seva faceta literària, una part de la seva producció que, per a l’editor, cal posar al dia i reivindicar: “Durant la joventut tenia l’anhel de ser considerat un poeta, era molt amic de Riba, eren companys de generació, formava part de la generació postnoucentista”, apunta l’editor.
