Liberliber, la fira d’editorials independents de Besalú (Garrotxa) ha anunciat l’aturada d’una fira que des del 2010 era el punt de referència de les editorials i el sector del llibre independent a Catalunya.
Els organitzadors, amb Miquel Àngel Codes com a director de l’esdeveniment, han manifestat que “La motivació, l’entusiasme, els plans i les ganes de seguir eren les de sempre”, però ha denunciat que això “no és suficient”: “Portem anys reclamant a les administracions públiques (Conselleria de Cultura, Institució de les Lletres Catalanes, Institut Català de les Indústries Culturals, Diputació de Girona i Ajuntament de Besalú) de trobar una fórmula perquè puguem treballar en unes mínimes condicions, el que bàsicament vol dir treballar amb temps suficient. Però aquestes administracions consideren –les que han contestat- que no, que la fira i el festival no s’ho valen”, han manifestat en un comunicat.
Diuen els organitzadors que “no volem tornar a viure les situacions extremes que vivim cada any per culpa de no saber amb quins recursos comptem fins poques setmanes abans de la inauguració (en el millor dels casos)”
Infrafinançament de la cultura
Liberisliber denuncia la manca de recursos endèmica al sector cultural: “Creiem que la política cultural d’aquest país pateix d’un primer mal ben conegut per tots i que ningú nega: l’infrafinançament”, i es nega a acceptar “greuges comparatius”.
A manera de reflexió denuncien “cinc constants molt negatives” que es repeteixen al sector cultural: “ 1) la tendència a escoltar sobretot a uns –diguem-ne “oligopoli cultural”- per sobre dels altres; 2) la incapacitat o manca de voluntat de sortir de les inèrcies adquirides durant anys i la conseqüent manca d’ambició i imaginació; 3) el menyspreu palmari cap al territori; 4) la fabulosa facilitat de redactar plans estratègics i seguidament incomplir-los i 5) la ignorància o manca de sensibilitat -per part d’alguns dels màxims responsables de la cultura d’aquest país- de tot allò que ateny el fet cultural més enllà de lectures purament economicistes”.
“Per tot això”, manifesten, “cal una sacsejada i cal que es produeixi ja. La situació era molt crítica i la pandèmia actual únicament ha fet que portar-la al límit”.
Aturar Liberisliber
Liberisliber reivindica que “hem treballat bé, les xifres –totes creixents, per cert- ens avalen (a nivell qualitatiu i quantitatiu)”, alhora que anuncien una parada reflexiva: “Pararem un temps i pensarem com transformar això tan bonic que hem parit entre tanta gent entusiasta: editorials, llibreries, autors/es, i els que visiten la fira cada any”.
