El quartet de novel·les estacionals ha convertit Ali Smith en una de les veus més destacades de la narrativa britànica i alhora una de les més reconegudes arreu, després de les nombroses traduccions de les seves obres. Ha rebut un grapat de premis prestigiosos, entre ells el Man Booker i a Catalunya Raig Verd Editorial ha publicat la seva obra en català, primer Com ser-ho alhora (2015), seguit de L’accidental (2017) per culminar amb les quatre novel·les que composen les estacions: Tardor (2019) i aquest Hivern a la que segueixen Primavera (tot just acabada d’arribar a les llibreries) i Estiu (prevista també per a aquest any).
Assenyala Marina Espasa al pròleg d’aquesta Primavera la “meravella de composició que està elaborant Ali Smith amb aquesta sèrie de llibres”. El quartet de novel·les estacionals ens situa en un moment precís de la història britànica i ens ofereix una radiografia social a través de les històries particulars que narra a cada volum.
La trobada familiar per passar el Nadal, a la qual s’incorpora una inesperada convidada, serveix de marc de reflexió sobre els relacions familiars i com són vistes de fora estant. La Charlotte, la improvisada xicota de l’Arthur aporta la visió forana tant de la vida familiar com la de la societat que els emmarca, el Regne Unit del Brexit i una radicalització identitària. Però el nom real de la Charlotte és Lux, una jove a qui l’Arthur ha contractat per què es faci passar per la seva xicota davant la família. La Lux és immigrant, sense sostre, lesbiana i porta alguns pírcings, i també és una noia culta i llegida que va arribar al Regne Unit seduïda per l’obra de Shakespeare.
Una novel·la del nostre temps
La Lux es converteix en el catalitzador de la reunió familiar i les dues germanes que feia temps que no es parlaven i obre els ulls al seu “xicot” sobre la seva manera superficial de veure el món que li arriba a través de les xarxes i els missatges xenòfobs i manipuladors.
Hivern és una divertida narració sobre la societat que aporta punts de reflexió sobre el moment que vivim. El seu inici és contundent: “Déu era mort: això per començar. I l’amor era mort. La cortesia era morta. La poesia, la novel·la, la pintura, tots eren morts, i l’art era mort”. Amb la seva particular narrativa (en una magnífica traducció de Dolors Udina), Ali Smith ens condueix de les relacions de parella a les familiars; dels somnis a la realitat; de la família a la societat anglesa però també global; de la societat dels pares a la dels fills; de la veritat a la mentida, en una brillant i meravellosa radiografia del nostre temps.
