Bartomeu Rosselló-Pòrcel va morir jove. El seu nom, però, encara destaca en l’univers de les lletres catalanes per la seva qualitat, tot i la brevetat de la seva obra; un exemple de poesia pura i avantguardista. Nascut el 1913 i mort de tuberculosi en plena Guerra Civil espanyola el 1938 va deixar tres llibres que ara recull en una nova edició l’Editorial Barcino (amb l’afegit dels sis poemes que no van ser mai recollits en llibre fins al 1979) a la seva col·lecció “Imprescindibles. Biblioteca de Clàssics Catalans” que ha publicat, fins ara, Tirant lo Blanc de Joanot Martorell i La punyalada de Marian Vayreda.
Qualitat extraordinària de la seva obra
A l’estudi introductori als poemes de Roselló-Pòrcel que signa l’escriptor Pere Antoni Pons (un estudi brillant, i alhora emotiu, que situa perfectament la vida i l’obra del poeta en el seu context i la seva època i la seva influència posterior) es remarca la “qualitat extraordinària” de la seva obra i com la seva mort va ser “una de les pitjors tragèdies de la història de la literatura catalana”, pel que va escriure i pel que, de ben segur, hagués pogut encara crear.
L’estada de Rosselló-Pòrcel a Barcelona per a estudiar li va permetre entrar en contacte amb poetes com Miquel Ferrà, Carles Riba (“un mentor decisiu”) i, sobretot Salvador Espriu, amic que tindria cura, amb els anys, del seu llegat. Precisament, en una carta al també poeta mallorquí Miquel Dolç, Carles Riba li destacava que “un dels meus grans orgulls en aquest món (…) és haver estat alguna cosa en l’impuls inicial d’un Rosselló-Pòrcel, per exemple; tan diferent de mi, i al seu torn tan fecund en noves possibilitats i en subtils influències”.
En vida, Bartomeu Rosselló-Pòrcel va publicar només dos llibres (o “llibrets”, com els defineix Pere Antoni Pons): Nou poemes, el 1933; i Quadern de sonets, el 1934. El darrer poemari, Imitació del foc es va publicar el 1938, en una tirada d’uns centenars d’exemplars, poc després de la mort del poeta. Els dos primers llibre són “purament descriptius, asèptics, impersonals i tecnicistes”, mentre el que darrer és “poderosament expressiu”: “Imitació al foc és un sintagma carregat de capacitat evocadora, d’invenció imaginística, d’audàcia lírica”, per expressar-ho en les mateixes paraules que escriu Pere Antoni Pons.
Aquesta Poesia completa aplega aquests tres llibres de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, amb l’afegit de sis “Poemes no recollits en llibre”. De manera destacada s’inclouen també els pròlegs que Antoni M. Sbert, Gabriel Alomar i Carles Riba van escriure per l’edició d’Imitació al foc l’any 1938, publicat per les Edicions de la Residència d’Estudiants de Barcelona, i els pròlegs de Salvador Espriu a sengles edicions posteriors. Uns pròlegs, juntament amb el mateix de Pere Antoni Pons, que donen una referència precisa de la gran rellevància de la poesia de Rosselló-Pòrcel per a les lletres catalanes.
Una poesia que es presenta, encara avui dia, brillant i vital, intensa, meravellosa i imprescindible.
Retorno a les festes llunyanes,
quan la muralla de ponent
plena d’estàtues blanques sobre el mar
incendia la Catedral amb palmeres polsoses
i pedres dins el xarol, diumenge de la Portella,
la primera vegada, cosins, amb marineres blaves.
Fragment d’”Auca”, Bartomeu Rosselló-Pòrcel
Poesia completa. Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Introducció de Pere Antoni Pons. Editorial Barcino. Barcelona, 2022. 276 pàgines. 19,95 €.
