Gabriel Janer Manila (Algaida, Mallorca, 1940), culmina la publicació de les seves memòries, formades per Ha nevat sobre Yesterday (2015) i Amor, no estàs fatigat (2019), amb Lungomare, un volum editat com els anteriors per Edicions Proa.
Lungomare emmarca els anys anteriors i posteriors del canvi de segle. En un exercici de mirada íntima a la seva faceta tant privada com pública (“Només he volgut construir una història -és igual si no és certa-, en la qual em pogués reconèixer”), Janer Manila ens ofereix un d’aquells artefactes meravellosos que cauen a les mans del lector de tant en tant.
L’escriptor d’Algaida és un dels més destacats escriptors en llengua catalana i, sobretot, al marge de molts reconeixements i premis per la seva obra novel·lística, ha destacat com a autor de literatura infantil i juvenil, traduït a un bon grapat d’idiomes. També es remarcable la seva tasca com a estudiós en el camp de la pedagogia i el foment de la lectura.
Diferents màscares amb què sobreviure
Totes aquestes facetes de la trajectòria de Gabriel Janer Manila queden reflectides en aquestes memòries (en alguns casos amb detall gairebé d’agenda) combinades amb el relat i la reflexió sobre l’anar i venir dels dies i els esdeveniments que emmarquen (i marquen) l’espai temporal del volum. Com a professor i escriptor, Janer Manila ha tingut sempre un vessant públic, com a conferenciant, articulista i també, en una època, amb càrrecs culturals, facetes ells que són “el conjunt de màscares, aparentment diverses, amb què sobreviure”.
Gabriel Janer Manila ens proposa també un recorregut sentimental per pobles i indrets de les illes, que ha visitat com a escriptor o per plaer i que s’envolten d’aquell mar Mediterrani que no va veure fins que tenia nou anys, però que té una presència constant en la seva vida. Però no se n’està tampoc de criticar la massificació del turisme, “sense més interès que l’alcohol, la platja, el sol i el sexe” i com alguns indrets s’han convertit en “l’arquetip de la vulgaritat”, com a conseqüència també del ritme constructor i urbanitzador que en les dècades de 1950 i 1960 “destrossà l’illa”. Després vindrien els nombrosos escàndols de corrupció política dels governs del PP: “Havíem viscut un temps en què l’illa esdevingué el camp d’experimentació de totes les possibles maneres de saquejar les arques públiques”.
Literatura i vida
L’autor no defuig la defensa dels atacs que tot sovint patia a les pàgines dels diaris per “un repertori de no-lectors meus que ha menyspreat l’obra sense haver-la llegit”, i passa comptes d’una manera fina, irònica i entenimentada.
Davant de la certa decepció política i personal queda la introspecció: “Em vaig refugiar en la bellesa dels sentiments modests, en l’escriptura, en les classes, en les petites festes familiars (…), en el retrobament dels amics”, i les passions de l’autor, que suren per les pàgines d’aquestes memòries personals, intel·lectuals i literàries: llibres, mercats de vell, “art marginal”, literatura popular…
Perquè sí, Lungomare (i els altres volums memorialístics de Gabriel Janer Manila) parla de literatura, que, en definitiva, “és parlar de les nostres vides”.
Lungomare. Gabriel Janer Manila. Edicions Proa. Barcelona, 2021. 416 pàgines. 21,00 €
