L’Editorial Empúries presenta, per primera vegada, totes les conferències de Gabriel Ferrater sobre literatura catalana, reunides en un sol volum, amb aportació de materials inèdits i desconeguts. Curs de literatura catalana contemporània, del qual s’ha encarregat l’editor Jordi Cornudella, que el defineix com un “autèntic festival de la intel·ligència”, es pot comparar als mítics Curs de literatura russa i Curs de literatura europea de Vladimir Nabokov.
En els textos aplegats en aquest volum Gabriel Ferrater hi dona la seva visió d’un període capital de la literatura catalana contemporània: aquell en què es pot dir que la literatura catalana s’incorpora al sistema general de les literatures europees. I ho fa amb una capacitat crítica que, a casa nostra, no té ni ha tingut rival: amb una lucidesa extraordinària a l’hora d’identificar les fibres essencials amb què es teixeix l’obra de cada autor, amb una competència il·limitada per posar-les en relació amb fenomens d’altres literatures, i amb la més precisa de les lucideses quan s’enfronta als textos que llegeix. El resultat és un llibre apassionant, “que no solament es fa llegir sinó que ensenya a llegir (i convida a rellegir) una part importantíssima de la nostra tradició”, en paraules dels editors.
Ferrater, home de literatura
Després de molts anys de malviure fent feines editorials a Barcelona, Gabriel Ferrater va provar d’establir-se més sòlidament a l’estranger; tot el segon semestre del 1963, i encara el mes de març del 1964, se’ls va passar a Hamburg fent informes de lectura per a l’editorial Rowohlt. Quan va tornar a Barcelona va adquirir cada cop més responsabilitats a Seix Barral, però les condicions laborals li resultaven insatisfactòries.
Va ser llavors que, empès entre altres pel seu amic Antoni Comas, professor a la Universitat de Barcelona, Gabriel Ferrater es va començar a orientar cap a la docència universitària. Per poder-s’hi dedicar li calia abans acabar obtenir la llicenciatura, i això encara li va requerir uns quants anys. Però mentrestant Antoni Comas li va encomanar que exposés la seva visió de la literatura catalana contemporània, i Ferrater ho va fer en vint-i-cinc conferències repartides en dues tongades. A la primera tongada (26 de novembre de 1965-25 d’abril de 1966) va parlar de Josep Carner (concretament, del seu Nabí), de Guerau de Liost i de Carles Riba, i a la segona (16 de gener-22 de maig del 1967) va parlar de J. V. Foix i de les obres màximes de tres prosadors: La parada de Joaquim Ruyra, Solitud de Caterina Albert i El quadern gris de Josep Pla.
La major part d’aquestes conferències (divuit) van ser enregistrades, i l’estiu del 1967 Joan Alegret les va transcriure fidelment; de sis conferències més, que no van quedar enregistrades, en va posar en net els seus apunts. La idea de transcriure les conferències responia al projecte que Gabriel Ferrater ho convertís en un llibre que hauria publicat l’editorial Ariel; el projecte no es va dur a terme, però el gros del que el llibre hauria dit és el que recull aquest volum d’ara.
Una visió de la literatura catalana del segle XX
El contingut de les vint-i-cinc conferències havia estat editat parcialment en tres volums dispersos: La poesia de Carles Riba (1979), Foix i el seu temps (1987) i Tres prosistes (2010); però mai fins ara no s’havia recollit la totalitat del curs, ni s’havien donat a conèixer les conferències encara inèdites sobre el Nabí de Carner, ni els apunts de classe de mitja dotzena de conferències.
Segons Empúries “l’edició que presenta Cornudella és una primícia que permet resseguir de cap a cap un curs que Gabriel Ferrater va concebre unitàriament, per comentar-hi molts textos amb la seva incomparable agudesa crítica, però també desplegar-hi la seva visió de la literatura catalana del segle XX i de la relació canviant dels autors amb el catalanisme polític”.
Completa el volum, en apèndix, la transcripció d’una doble conferència en què Ferrater, ja en el tram final de la seva vida, torna de nou a la línia central de la seva visió, deixant ara al marge la prosa i centrant-se en la poesia. En aquestes dues lliçons, fetes davant d’un públic d’estudiants de secundària, Ferrater amplia una mica el repertori de poetes i parla també de Joan Maragall, Josep Sebastià Pons, Joan Salvat-Papasseit, Marià Manent i Pere Quart.
