Probablement la concessió a la polonesa Olga Tokarczuk del premi Nobel de Literatura al mateix temps que Peter Handke (tot i que el de la polonesa representava el de l’any 2018) pretenia difuminar l’inevitable controvèrsia que el nom de Hanke va efectivament, provocar, i situar alhora el debat en el terreny purament literari.
En tot cas, el Nobel ens ha permès de conèixer la figura literària de Tokarczuk i apropar-nos a la seva obra. En aquest cas és l’editorial Rata que ens presenta, en traducció de Xavier Farré, Cos, un volum que conjuga diferents estils narratius i que ens permet apropar-nos amb intensitat al món narratiu de Tokarczuk.
L’atura polonesa ha estat reconeguda als alguns prestigioses premis (a banda del Nobel) i la seva obra ha estat traduïda a més de trenta idiomes (en català podem llegir Un lloc anomenat Antany (Proa), L’ànima perduda (Thule) i aquest Cos).
Llibre intens i emocional
Cos són, efectivament, molts llibres en un sol volum. Tot combinant diferents estils narratius com els petits relats, apunts o notes de viatge, notes puntuals, l’escriptora polonesa en ofereix un text en el que totes les peces queden unides en un enfilall d’emocions. I és que Cos és un llibre intens, personal i emotiu, tendre, que commou en molts dels seus passatges. Un viatge per llocs, territoris i èpoques diferents que tenen en l’emotivitat de la protagonista el nexe narratiu.
En les diferents “peces” que conformen el mosaic de Cos, Olga Tokarczuk recull instants reals i històries de moments, llocs, situacions, gents, paisatges, objectes… fragments de vida que ella interioritza i ens mostra amb els seus ulls inquiets de nòmada apàtrida. No sembla vinculada a cap territori concret i, en canvi, el viatge hi és ben present: habitacions impersonals d’hotels; el bullici dels aeroports; avions, autobusos; mapes; llocs i històries d’aquí i d’allà, d’ara i abans…
Les pàgines de Cos ens ofereixen un anar i venir intens, amb tocs d’humor fantàstic i reflexions personals i socials. Amb el cos de protagonista perquè a partir del seu cos comença aquest viatge narratiu: “Soc manejadissa, petita i ocupo poc…”.
