Diu l’escriptor Albert Villaró que per a iniciar l’escriptura d’un llibre el primer que necessita és el títol. Així que La Companyia Nòrdica, té un llunyà punt de partida, l’any 1982 en un viatge a Suècia: “era un títol que estava allà i al voltant del títol s’hi van anar afegint circumstàncies personals”. El títol es va traslladar al seu territori, la zona compresa entre Sant Joan de l’Erm, Gavarra i Organyà, el pre-pirineu, una mena de far-west català on es desenvolupa una apassionat narració que es mou entre el relat d’aventures, el relat de viatge i descoberta i la fantasia.
El punt de partida és el dietari d’un soldat prussià que va participar a la primera guerra carlina. Ulrich von Wilamovitz era una home del seu temps, culta, amant de la música, botànic, obert als nous temps. El dietari descriu uns fets dramàtics i increïbles en els que el soldat es va veure involucrat, en companyia d’uns curiosos i estrafolaris personatges: un capità mèdic, un monjo fugit de Montserrat i una guia de muntanya, als quals s’afegeixen altres secundaris de luxe, com una inquieta periodista americana.
Com a narració policíaca, el relat investiga els crims misteriosos d’una companyia militar, un fet inexplicables que només poden tenir un origen sobrenatural, al qual inexorablement, el grup es va acostant amb consciència d’un destí que intueixen fatal. Recorrent un paratge natural meravellós i involucrats en uns moment històric també “molt important de la història i que s’ha explicat poc”, com era aquella “epopeia dels carlins”.
Modernitat i retrògrads
El grup investigador reflexa aquella lluita entre la modernitat dels nous temps i la residència i la por als canvis. “El moviment carlí arrossega això se ser un moviment retrògrad”, diu Villaró. I efectivament, la ment curiosament oberta de l’estrafolari pare Cebrià contrasta amb un pensament extremadament conservador, que, filament, ha de sucumbir a la realitat dels fets.
Albert Villaró ha escrit una gran novel·la, apassionant i inquieta, de narrativa àgil, amb sentit de l’humor intel·ligent, i emocionants escenes d’acció, que ens situa en aquella franja imprecisa que separa la ciència de la màgia.
La Companyia Nòrdica és moltes novel·les en una: un relat de viatges i descobertes en un territori prou desconegut i que té una gran influència en els seus habitants i en els viatgers; una relat d’investigació; un estudi científic d’aquell temps i època; una relat fantàstic, de fantasia a la manera de Perucho; una novel·la històrica, d’una part poc coneguda o tractada de la nostra pròpia història.
Ho resumeix bé el també escriptor Martí Domínguez: “una apoteosi de llengua, història, ciència i màgia al bell mig de les nostres muntanyes”
