El paradís pot ser una biblioteca o una llibreria, i la llibreria Canuda va ser els paradís, o com a mínim una porta al paradís, per a milers i milers de persones, apassionats dels llibre, que la visitaven amb devoció d’explorador llibresc.
Que una llibreria mereixi una biografia no és un fet habitual en els temps que ens ha tocat viure. Les llibreries de referència, aquí i allà, van anar desapareixent durant una època, arrossegades pel tsunami de la crisi econòmica, la crisi lectora, la crisi de l’educació, la crisi de valors… i l’augment desorbitat, salvatge, dels lloguers dels locals cèntrics; això és el que li va passar a una llibreria històrica com la Canuda de Barcelona, especialitzada en llibre d’ocasió i volums de bibliòfil.
El filòleg i professor Manuel Llanas era un assidu client de la llibreria i ha volgut deixar constància de la historia d’un “establiment comercial de caire cultural que, a la ciutat de Barcelona, va marcar una època”. I ho ha fet a partir de converses amb el llibreter Santi Mallafré, en els que els van repassant i reflexionant la història de la llibreria “nascuda el 1947 com una extensió de la Cervantes, oberta per Ramon Mallafré el 1931”, però també fent una mirada la món del llibre d’ocasió i també de bibliofília a la ciutat de Barcelona, que ha comptat amb mercats i llibreries importants.
Una llibreria popular
La Canuda era, més que no pas un espai tancat destinat només a ser visitat per col·leccionistes de noble trajectòria, una “llibreria popular —la més popular d’Espanya, defensa Santiago Mallafré—, en els sentit que , situada en un enclavament ciutadà dels més cèntrics, convidava a entrar-hi, a passejar-hi amb tota llibertat i a remenar sense manies la variadíssima oferta” (que havia arribat a estar de 400.000 exemplars de fons, una xifra que segur que deuria apropar els visitants al paradís). El fons, igualment, era divers i adreçat a tots els lectors, amb llibres de cuina i geografia, novel·les i enciclopèdies, revistes i altres publicacions periòdiques, en una multiplicitat de gèneres que es mostrava perfectament ordenada i retolada.
Llegir les pàgines d’aquest llibre és una delícia per a qualsevol amant dels llibres, i permet descobrir com funciona el món del llibre d’ocasió i la bibliofília (els aspectes més comercials del negoci), amb anècdotes sucoses i divertides, com les protagonitzades per algunes viudes de bibliòmans, que tenen una reconeguda mala fama, com la que recorda Mallafré quan va anar a recollir una biblioteca… al mateix temps que els empleats de la funerària recollien el cos del difunt amant dels llibres.
Aquest volum oferirà bones estones de plaer als lectors, tant que els que freqüentaven la llibreria com els que només estimen els llibres, alhora que generarà algunes reflexions sobre la realitat del llibre avui dia, el valor que ocupa actualment en la nostra societat com a font de coneixement o només de plaer. Diu Santi Mallafré a manera de conclusió que “Internet ha enfonsat l’ofici tal com jo l’havia conegut i practicat”. També s’ha produït Un “descens dràstic dels compradors de llibres, que ha comportat i comporta la desvalorització creixent del llibre vell i d’ocasió”.
