Quan el jesuïta Bert Daelemans va ser enviar a Alaska tenia, com probablement tothom, una idea vaga del que allà es podia trobar. La Companyia decideix enviar el jesuïta Bert Daelemans a Alaska com a complement dels seus exercicis, i ell té clar que “no penso anar-hi”, tot i que les circumstàncies finalment l’aboquen a aquella aventura, que comença amb una llarga espera a l’aeroport Bethel i la pèrdua de l’equipatge. Serà aquesta la porta a una estada intensa, en què el jesuïta, que s’ha de fer càrrec d’una petita comunitat, descobreix no només l’extraordinària bellesa del lloc, sinó també la duresa física i emocional de la vida en aquells confins.
Daelemans aprèn a adaptar-se, flexibilitzar els plans i canviar-los quan convé com a fet natural. La narració de la seva estada amb els esquimals yup’ik ens mostra una manera de viure diferent, en un lloc meravellós pel que fa a l’espai natural però també la duresa del dia a dia, l’abandó d’aquelles terres i la necessitat de contacte humà, comprensió i afecte dels seus habitants. És una relació sovint feta de silencis (“aprenc a compartir en silenci. Aprenc a compartir silencis”) i de molta paciència. Tot i que la missió de Bert Daelemans és pastoral, actua en molts casos com un confident o un psicòleg i fins i tot com un amic.
Silencis a ritme de Bach
En un entorn, a la vora del riu Yukon, on només hi ha “variants del color blanc” transcórrer la vida de la petita comunitat (dues botigues, l’escola, l’oficina de correus, els generadors i les esglésies evangèlica i catòlica, amb els seus ritmes allunyats de tota idea preconcebuda. Daelemans s’introdueix en una cultura que viu abocada a la natura, va de cacera i pesca, participa en les seves festes, oficia la litúrgia, enterra algunes persones.. També copsa “les esclavituds modernes” que han de patir: les addiccions que atrapen tant als joves com als no tant joves; la soledat, l’abandó…
Escriu Bert Daelemans trenta capítols de grans bellesa i intensitat i fina literatura. Trenta capítols breus que reten homenatge a les Variacions Goldberg de Bach, de les que es declara enamorat alhora que sentencia que “no hi ha música més perfecta, sòlida, senzilla, compacta i consistent que la de Bach”. I és la música de Bach la que embolcalla aquella vida plena de silencis, de reverències i respecte als ancians per la seva saviesa… Un esclat de vida que marxa al seu ritme.
A orillas del Yukón ens mostra no només una societat diferent i allunyada de nosaltres. Sabem o intuïm la bellesa d’aquells paratge però en desconeixem els seus contorns vital. Daelemans ho ha descobrir, amb paciència i silencis, i ens ho transmet en aquest bell llibre, breu però intens.
