Les anomenades primaveres àrabs van sacsejar les aigües del món àrab entre els anys 2010 i 2011. Societats castigades socials, econòmica i políticament es van revoltar contra el poder predominant en un intent de canviar la realitat. Una de les imatges més icòniques d’aquelles revoltes són les manifestacions de la plaça Tahrir a El Caire el gener i febrer de 2011, manifestacions que es van estendre a d’altres punts del país. El resultat final seria la substitució del president Mubarak per Mohamed Morsi, qui alhora seria enderrocat per un cop militar.
Entre els manifestants de la plaça Tahrir s’hi trobava l’escriptor Alaa Al Aswani, un dels intel·lectuals més destacats d’Egipte i que avui viu a Nova York. Al seus país , molts dels seus llibres, com Una república com si…, esta prohibits i circulen de manera clandestina. Els lectors catalans tenim bones referències de Al Aswani a través dels llibres que s’han publicat en català, incorporats per Edicions de 1984 al seu catàleg: L’edifici Iaqubian, Chicago, L’Automòbil Club d’Egipte i Hauria volgut ser egipci, en el camp de la narrativa i els relats, així com el recull d’articles periodístics Egipte: les claus d’una revolució inevitable.
Historia coral d’una revolta
Una república com si… ens situa en l’ambient d’aquella revolució social que va tenir el seu epicentre el 25 de gener de 2011 a la plaça Tahrir. Es rebel·laven contra el president Hosni Mubarak i el seu règim totalitari. De manera coral, diferents personatges que poden donar una visió de la societat egípcia del moment, reconstrueixen aquella revolta en un mosaic de posicionaments socials i polítics, però també de sentiments i emocions. Un alt comandament militar, dos joves estudiants de diferent condició social, una presentadors de televisió, un actor vençut per la vida que reneix en aquelles circumstàncies, el cap d’una fàbrica amb un passat, precisament revolucionari….
Però més enllà del moviment revolucionari o de l’immobilisme del búnquer del règim, Alaa Al Aswani ens ofereix un bell retrat de persones concretes, una mirada humanista a la revolució alhora que una reflexió sobre la justícia i la llibertat, en què els protagonistes són persones amb noms i cognoms, d’una i altra classe social i condició, amb les seves esperances i contradiccions però que responen a les seves circumstàncies i les de la societat egípcia.
Una novel·la amb ànima
Una república com si… és una crònica novel·lada d’aquella revolució i de la gent que la va protagonitzar a un i altre bàndol. Decepcions, vides fracassades, il·lusions en el futur, por a aquest mateix futur… Més enllà dels fets històrics, Al Aswani ens fa un retrat social i personal dels protagonistes: l’Asma i en Mazen, en Khàled i la Dània o el general Alwani són els noms d’aquella revolució. Una novel·la gens transcendental, en el sentit que és una obra que s’apropa a la quotidianitat de la gent, amb el seu passat, present i futur. No són herois ni malvats, són persones concretes que viuen la seva realitat, tot i que hi ha molt heroisme i molta maldat.
Alhora, la novel·la és també un retrat de la societat, d’un règim i una societat corruptes, del govern a la policia, de l’exèrcit al poder religiós, passant pels mitjans de comunicació i les elits universitàries. Al davant hi tenen una societat jove, que vol més llibertat, democràcia i solidaritat. La generació d’internet, que vol canvis i lluita per ells, sabent que seran reprimits i, potser hi perdran la vida, que es comuniquen de boca a orella o a través de les xarxes, manejables i febles al cap i a la fi, i que lluiten amb mans de fang contra un gegant.
Una república com si… és una història amb ànima.
